Diferència entre les revisions de "Vanguardisme"
m Text reemplaça - 'Així' a 'Aixina' |
mSin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc. | El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc. | ||
Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[ | Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[sigle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes. | ||
== Context històric == | == Context històric == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Alguns dels partidaris de [[Dadà]], dirigits per [[André Breton]], varen pensar que les circumstàncies exigien no sols l'[[anarquia]] i la destrucció sino també la proposta; és aixina que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura [[Surrealisme|surrealista]]. | Alguns dels partidaris de [[Dadà]], dirigits per [[André Breton]], varen pensar que les circumstàncies exigien no sols l'[[anarquia]] i la destrucció sino també la proposta; és aixina que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura [[Surrealisme|surrealista]]. | ||
La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i atres artistes del [[ | La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i atres artistes del [[sigle XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''. | ||
Sorgix aixina el surrealisme al servici de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seua essència més pura, el seu Yo bàsic i autèntic. | Sorgix aixina el surrealisme al servici de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seua essència més pura, el seu Yo bàsic i autèntic. | ||