Diferència entre les revisions de "Joanot Martorell"

mSense resum d'edició
mSense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
{{Infobox escritor
| nom              = Joanot Martorell
| image            =
| grandària        =
| descripció      =
| seudònim        =
| naixcut          = [[1405]]-[[1410]]
| nascuda          =
| lloc_de_naiximent = Valéncia
| mort              = [[1462]]
| morta            =
| lloc_de_mort      =
| ocupació          = Escritor
| país              = [[Espanya]]
| periodo          = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
| gènero            = Novela caballeresca
| temàtica          =
| moviment          =
| primeres_obres    =
| obres_magnes      = ''Tirant lo Blanch''
| influències      =
| influenciat      =
| influenciada      =
| premis            =
| lloc web          =
| signatura        =
| notes a peu      =
}}
[[Image:paginatirantloblanch.jpg|thumb|right|300px|Pàgina inicial del '''[[Tirant lo Blanch]] ''' de [[Joanot Martorell]], publicat en [[1490]].]]
[[Image:paginatirantloblanch.jpg|thumb|right|300px|Pàgina inicial del '''[[Tirant lo Blanch]] ''' de [[Joanot Martorell]], publicat en [[1490]].]]


Llínea 9: Llínea 41:


== El personage ==  
== El personage ==  
Un acte en la vida es suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu es la creacio d’un llibre, segons [[Cervantes]] 'el millor del mon' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’historia com estrela d'extraordinaria magnitut.
Un acte en la vida es suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu es la creació d’un llibre, segons [[Cervantes]] 'el millor del mon' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’historia com estrela d'extraordinaria magnitut.


Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en l’any [[1414]], a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei [[Martí l'Humà]]), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’[[Ausias March]], morta en [[1439]], senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutada de Valencia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.
Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en l’any [[1414]], a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei [[Martí l'Humà]]), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’[[Ausias March]], morta en [[1439]], senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutada de Valencia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.


Mossen Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animos i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.
Mossen Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.


En [[1437]] desafià a mort al seu cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofes de paraula i de fet a la seua germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles es prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediacio de la reina. Tingue atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d’Hijar, per diferents litigis.
En [[1437]] desafià a mort al seu cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofes de paraula i de fet a la seua germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles es prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d’Hijar, per diferents litigis.


Martorell obtingue el carrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], es diu que visita l’Orient, i segons els escrits historics en [[1438]] estigue en Anglaterra, en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]].
Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], es diu que visita l’Orient, i segons els escrits historics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]].


Pel seu caràcter, Joanot formaria part en mes d’una accio de guerra, pero no mes consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedicio d’[[Alfons el Magnànim]] a [[Corcega]] i [[Cerdenya]], junt a Andreu Febrer i [[Ausias March]].
Pel seu caràcter, Joanot formaria part en mes d’una accio de guerra, pero no més consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d’[[Alfons el Magnànim]] a [[Corcega]] i [[Cerdenya]], junt a Andreu Febrer i [[Ausias March]].


Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teoric sobre la cavalleria baix el titul "Guillem de Varoich", pero l’obra que l’immortalisà fon "[[Tirant lo Blanch]]", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. Es una obra original, sorprenent, d’excelent narrativa i exuberant imaginacio, propia d’un gran escritor que ha llegit i viajat molt.
Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teoric sobre la cavalleria baix el titul "Guillem de Varoich", pero l’obra que l’immortalisà fon "[[Tirant lo Blanch]]", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d’excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d’un gran escritor que ha llegit i viajat molt.


La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisat per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'historia te lloc per Europa, pel [[Mediterraneu]] i per Costantinoble.
La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisat per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'historia te lloc per Europa, pel [[Mediterraneu]] i per Costantinoble.
Llínea 27: Llínea 59:
Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).
Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).


Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, morint fadri en l’any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugue al seu fi el valencià [[Martin Joan de Galva]], a peticio de N’Isabel de Llopis, pero ni éste ni l’editor pogueren vore-lo puix muigueren abdos.
Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, morint fadri en l’any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martin Joan de Galva]], a peticio de N’Isabel de Llopis, pero ni éste ni l’editor pogueren vore-lo puix muigueren abdos.


Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara no mes queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de Londres i en Nova York. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres mes que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelistica migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliteraria a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].
Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara no més queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelistica migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliteraria a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==