Diferència entre les revisions de "Història de la Comunitat Valenciana"
| Llínea 141: | Llínea 141: | ||
Sant Vicent Ferrer fon clau en els acontenyiments polítics importants de l'época. Fon designat compromisari en lo [[Compromís de Casp]], junt en son germà [[Bonifaci Ferrer]], dos dels represents del [[Regne de Valéncia]]. Sant Vicent va ser l'home clau del compromís per a la designació de [[Ferran d'Antequera]] d'orige [[Corona de Castella|Castellà]] com a rei d'Aragó iniciant aixina la dinastia [[Trastàmara]] en la Corona. Sense Sant Vicent Ferrer hui [[Espanya]] no seria una realitat. Atra molt important intervenció fon en el [[Cisma d'Occident]] en el que tres papes lluitaven pel poder. Sant Vicent Ferrer decidí qui seria el [[Papa de Roma]]. Li digué al Rei Fernando que firmara en favor de [[Papa Martí V|Martí V]] enfrontat en el seu amic aragonés [[Benet XIII]] el Papa Lluna que se retirà a [[Peníscola]]. Ell conseguí resoldre el conflicte de manera imparcial en el qual se decidia el futur del món. Sant Vicent Ferrer és el patró de la [[Comunitat Valenciana]]. | Sant Vicent Ferrer fon clau en els acontenyiments polítics importants de l'época. Fon designat compromisari en lo [[Compromís de Casp]], junt en son germà [[Bonifaci Ferrer]], dos dels represents del [[Regne de Valéncia]]. Sant Vicent va ser l'home clau del compromís per a la designació de [[Ferran d'Antequera]] d'orige [[Corona de Castella|Castellà]] com a rei d'Aragó iniciant aixina la dinastia [[Trastàmara]] en la Corona. Sense Sant Vicent Ferrer hui [[Espanya]] no seria una realitat. Atra molt important intervenció fon en el [[Cisma d'Occident]] en el que tres papes lluitaven pel poder. Sant Vicent Ferrer decidí qui seria el [[Papa de Roma]]. Li digué al Rei Fernando que firmara en favor de [[Papa Martí V|Martí V]] enfrontat en el seu amic aragonés [[Benet XIII]] el Papa Lluna que se retirà a [[Peníscola]]. Ell conseguí resoldre el conflicte de manera imparcial en el qual se decidia el futur del món. Sant Vicent Ferrer és el patró de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
====El Renaiximent==== | ====El Renaiximent valencià==== | ||
{{AP|Sigle d'Or}} | {{AP|Sigle d'Or}} | ||
El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu maravellós [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren tots i cada u dels escritors puix era la llengua de major prestigi de l'época. | El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu maravellós [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren tots i cada u dels escritors puix era la llengua de major prestigi de l'época. | ||
| Llínea 154: | Llínea 154: | ||
En lo món financer, destacà [[Lluis de Santangel]], qui li donà els diners als [[Reis Catòlics]] de la seua fortuna per a pagar al que seria el seu amic [[Cristòfol Colon]] el viage a [[Amèrica]]. | En lo món financer, destacà [[Lluis de Santangel]], qui li donà els diners als [[Reis Catòlics]] de la seua fortuna per a pagar al que seria el seu amic [[Cristòfol Colon]] el viage a [[Amèrica]]. | ||
====Els papes valencians==== | |||
== Edat Moderna == | == Edat Moderna == | ||