Diferència entre les revisions de "Lliteratura francesa"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
==La primera lliteratura francesa== | ==La primera lliteratura francesa== | ||
En l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents a cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[ | En l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents a cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un llatí tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència a l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s. | ||
La lliteratura en francés comença en l'[[èpica]], a on destaca ''La [[Chanson de Roland]]'', que va ser profusament imitada per tota [[Europa]]. Les rondalles i cançons de gesta al voltant de la figura de [[Carlemany]] també van tenir força èxit. | La lliteratura en francés comença en l'[[èpica]], a on destaca ''La [[Chanson de Roland]]'', que va ser profusament imitada per tota [[Europa]]. Les rondalles i cançons de gesta al voltant de la figura de [[Carlemany]] també van tenir força èxit. | ||
En el [[ | En el [[sigle XII]] [[Chrétien de Troyes]] va escriure les gran obres sobre el cicle artúric de Bretanya. La poesia amorosa se desenrollà seguint l'ideal de l'amor cortés fins a arribar a [[Alain Chartier]] i [[François Villon]], que tanquen la poesia medieval. | ||
La prosa estava dedicada a les cròniques històriques i a les traduccions d'obres de la lliteratura clàssica en llatí, l'idioma de la cultura i la [[religió]]. Es conserven coleccions de sermons i vides de sants. Els chicotets ''[[fabliaux]]'' eren peces dramàtiques que barrejaven la temàtica sacra en un to de paròdia. | La prosa estava dedicada a les cròniques històriques i a les traduccions d'obres de la lliteratura clàssica en llatí, l'idioma de la cultura i la [[religió]]. Es conserven coleccions de sermons i vides de sants. Els chicotets ''[[fabliaux]]'' eren peces dramàtiques que barrejaven la temàtica sacra en un to de paròdia. | ||