Diferència entre les revisions de "El Clarin" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Semanari dedicat al mon taurí fundat en [[1922]] per Vicent Miquel i Carceller ([[1890]] -[[1940]]), que a partir de [[1930]] i fins la seua desaparició en [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota Espanya fins alcançar el mig milló de eixemplars de tirada.

La colecció d'este títul en la Biblioteca Nacional de ~~Espanya està~~ incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.

La colecció d'este títul en la Biblioteca Nacional de [[Espanya]] està incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.

En el subtítul “semanario taurino defensor de la verdad”, és una publicació de disseny i contingut molt popular –aplegarà a tirar fins a 22.000 eixemplars -, que per a la seua estampa utilisarà la tricromia, principalment en ses portades i contraportades pero també en pàgines interiors, a on també s'utilisen diverses tintes per a la seua impressió.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 Semanari dedicat al mon taurí fundat en [[1922]] per Vicent Miquel i Carceller ([[1890]] -[[1940]]), que a partir de [[1930]] i fins la seua desaparició en [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota Espanya fins alcançar el mig milló de eixemplars de tirada.
-La colecció d'este títul en la Biblioteca Nacional de Espanya està incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.
+La colecció d'este títul en la Biblioteca Nacional de [[Espanya]] està incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.
 En el subtítul “semanario taurino defensor de la verdad”, és una publicació de disseny i contingut molt popular –aplegarà a tirar fins a 22.000 eixemplars -, que per a la seua estampa utilisarà la tricromia, principalment en ses portades i contraportades pero també en pàgines interiors, a on també s'utilisen diverses tintes per a la seua impressió.