Diferència entre les revisions de "Ciència migeval" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Archiu:God the Geometer.jpg|thumb|200px|Deu creant l'univers a través de [[geometria|principis geomètrics]]. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 ]]

La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de la [[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar en l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els [[romans]] havien fet al [[llatí]].

La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de l'[[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar en l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els [[romans]] havien fet al [[llatí]].

En l'inici del [[renaiximent del sigle XII]], es va revivar l'interés per la investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo dorat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis medievals es varen llançar a la investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i varen conseguir importants avanços en àrees com la [[método científic|metodologia científica]] i la [[física]], que varen ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]].

En l'inici del [[renaiximent del sigle XII]], es va revivar l'interés per l'investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo dorat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis medievals es varen llançar a l'investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i varen conseguir importants avanços en àrees com la [[método científic|metodologia científica]] i la [[física]], que varen ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]].

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història de la ciència]]

[[Categoria:Edat Mija]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:God the Geometer.jpg|thumb|200px|Deu creant l'univers a través de [[geometria|principis geomètrics]]. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 ]]
-La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de la [[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar en l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els [[romans]] havien fet al [[llatí]].
+La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de l'[[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar en l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els [[romans]] havien fet al [[llatí]].
-En l'inici del [[renaiximent del sigle XII]], es va revivar l'interés per la investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo dorat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis medievals es varen llançar a la investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i varen conseguir importants avanços en àrees com la [[método científic|metodologia científica]] i la [[física]], que varen ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]].
+En l'inici del [[renaiximent del sigle XII]], es va revivar l'interés per l'investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo dorat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis medievals es varen llançar a l'investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i varen conseguir importants avanços en àrees com la [[método científic|metodologia científica]] i la [[física]], que varen ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]].
 [[Categoria:Història]]
 [[Categoria:Història de la ciència]]
 [[Categoria:Edat Mija]]