Diferència entre les revisions de "Assamblea romana" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per a aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees varen conservar el poder, pero des de l'any [[449 aC]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà|cònsuls]] i [[Censor romà|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, a on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per a votar en els dos comicis calia ser propietari).

L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per a aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees varen conservar el poder, pero des de l'any [[449 a. C.]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà|cònsuls]] i [[Censor romà|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, a on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per a votar en els dos comicis calia ser propietari).

Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano varen assegurar la preeminència dels propietaris en les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 aC]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.

Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano varen assegurar la preeminència dels propietaris en les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 a. C.]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.

En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 aC]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 aC]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels ''[[Senatus consultum]]'', declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 aC]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).

En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 a. C.]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 a. C.]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels [[Senatus consultum|''Senatus consultum'']], declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 a. C.]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Justícia i dret romà}}
-L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per a aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees varen conservar el poder, pero des de l'any [[449 aC]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà|cònsuls]] i [[Censor romà|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, a on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per a votar en els dos comicis calia ser propietari).
+L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per a aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees varen conservar el poder, pero des de l'any [[449 a. C.]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà|cònsuls]] i [[Censor romà|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, a on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per a votar en els dos comicis calia ser propietari).
-Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano varen assegurar la preeminència dels propietaris en les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 aC]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.
+Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano varen assegurar la preeminència dels propietaris en les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 a. C.]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.
-En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 aC]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 aC]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels ''[[Senatus consultum]]'', declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 aC]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).
+En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 a. C.]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 a. C.]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels [[Senatus consultum|''Senatus consultum'']], declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 a. C.]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).
 {{Antiga Roma}}