Diferència entre les revisions de "Història dels Països Baixos"

El major assentament holandés mar allà fon la Colònia del Cap. Fon creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals en [[Ciutat del Cap]] (en neerlandés Kaapstad) en [[1652]]. El Príncep d'Orange consentí l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap en [[1788]]. Els Països Baixos també posseïen atres colònies, pero els assentaments holandesos en estes territoris eren llimitats. Les més importants eren les de les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (hui [[Indonèsia]]) i [[Surinam]] (Surinam fon intercanviat en els britànics per la ciutat de [[Nova Àmsterdam]], hui dia la ciutat de [[Nova York]]). Estes colònies foren en primer lloc administrades per la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] i la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]], abdós empreses privades colectives. Tres segles més tart estes companyies varen tindre problemes econòmics i en els territoris a on elles operaven el control fon assumit pel govern neerlandés (en [[1815]] i [[1791]] respectivament). Llavors se convertiren oficialment colònies. Durant este periodo colonial els Països Baixos s'involucraren activament en el comerç d'esclaus.

Durant el [[segle XIX]], els Països Baixos s'industrialisaren lentament, comparat en els seus països veïns, principalment a causa de la gran complexitat que significava modernisar les seues infraestructures, consistents en grans canals d'[[aigua]] i la gran confiança que la seua indústria tenia en l'energia del vent.