Diferència entre les revisions de "Argentina"
m →Simbols |
|||
| Llínea 74: | Llínea 74: | ||
== Historia == | == Historia == | ||
Els aborigens americans arribaren des d’[[Àsia]] en diverses epoques, travessaren l’[[estret de Bering]] i passaren de [[Siberia]] a [[Alaska]]. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta | Els aborigens americans arribaren des d’[[Àsia]] en diverses epoques, travessaren l’[[estret de Bering]] i passaren de [[Siberia]] a [[Alaska]]. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansió, que a lo llarc de siscents generacions els portà fins l’actual [[Terra del Foc]], patiren considerables canvis. Ad estes es sumaren les aportacions dels nous elements arribats per mar a la costa del [[Pacífic]]. | ||
Estos primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de població que fon comú en [[Àsia]] i [[Europa]]. | |||
Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la | Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisació que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[açteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisació andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades. | ||
Darrer dels passos de [[Colón]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]]. | |||
Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguay]]. | Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguay]]. | ||
| Llínea 88: | Llínea 89: | ||
* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]]. | * Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]]. | ||
Despuix de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles. | Despuix de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, s on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles. | ||
Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que | Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]]. | ||
El 25 de maig de [[1810]], degut a | El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l’interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]] | ||
L'independencia fon proclamada oficialment el 9 de juliol de [[1816]] en la ciutat de [[Tucumán]]. | L'independencia fon proclamada oficialment el [[9 de juliol]] de [[1816]] en la ciutat de [[Tucumán]]. | ||
En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una | En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitució, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text. | ||
Despuix de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la | Despuix de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitució, quedant consumada l'unió del país. Dos foren les caracteristiques de l' '''Argentina''' a finals del [[sigle XIX]]: l'introduccio de les tecniques agricoles modernes i l'integracio en l’economia mundial. | ||
Entre [[1880]] i [[1930]] | Entre [[1880]] i [[1930]] '''Argentina''' fon una de les 10 nacions més riques del mon. | ||
Les forces conservadores dominaren la politica fins | Les forces conservadores dominaren la politica fins l'any [[1916]], quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l'any [[1930]]. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Peron]] prengué el poder per mig d'un atre colp d'estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de [[1946]]. La seua dona, [[Eva Duarte de Peron]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Peron fon triat novament en [[1952]] fins l'any [[1955]] en que fon derrocat. | ||
Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de | Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Perpn, qui va guanyar la seua tercera presidencia. | ||
En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país. | En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país. | ||
Més de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupció, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura. | |||
A partir de la | A partir de la restauració democràtica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situació económica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat económiques en la decada de [[1990]], en l’any [[2001]] es va produir la pijor crisis económica de l'història d'Argentina. | ||
En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el 28 d’octubre de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]]. | En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el [[28 d’octubre]] de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]]. | ||
== Organisacio Politica == | == Organisacio Politica == | ||