Diferència entre les revisions de "Orde del Temple"
Pàgina nova, en el contingut: «L'ORDE DEL TEMPLE EN EL REGNE DE VALENCIA L'ORDE DEL TEMPLE En l’Edat Mija els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill...» |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
En l’[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l’ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En [[1118]], el cavaller frances Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l’intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l’oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construides sobre l’antic Temple de Salomó, raó per la qual l’orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”. | |||
En [[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d’uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d’ara tambe tindrien com a finalitat la lluita contra l’infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]]. | |||
Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d’una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa l’exenció d’imposts. | |||
El Temple en el Regne de Valéncia | |||
N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el Regne d’Arago. Del seu rapit prestigi dona conte que, en 1134, Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les ordens del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d’Arago i de Navarra. Aço era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L’influencia dels templaris no deixà de creixer i en el moment d’intervidre en el Regne de Valencia ya eren peça clau en les activitats militars. En 1210 ajudaren a Pere II en la conquista de Castielfabit, Ademus i Sertella. | N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el Regne d’Arago. Del seu rapit prestigi dona conte que, en 1134, Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les ordens del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d’Arago i de Navarra. Aço era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L’influencia dels templaris no deixà de creixer i en el moment d’intervidre en el Regne de Valencia ya eren peça clau en les activitats militars. En 1210 ajudaren a Pere II en la conquista de Castielfabit, Ademus i Sertella. | ||