Diferència entre les revisions de "Orde del Temple"

N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el Regne d’Arago. Del seu rapit prestigi dona conte que, en 1134, Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les ordens del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d’Arago i de Navarra. Aço era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L’influencia dels templaris no deixà de creixer i en el moment d’intervidre en el Regne de Valencia ya eren peça clau en les activitats militars. En 1210 ajudaren a Pere II en la conquista de Castielfabit, Ademus i Sertella.

A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d’Arago, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería Jaume I, durant la seua minoria d’edat. En Monso fon educat el futur rei com si d’un cavaller templari es tractara. A partir d’este moment es convertiren en fidels consellers i companyers d’armes d’En Jaume.

En la conquista de Mallorca contà en el seu soport, i en el Regne de Valencia destacà de nou la seua participacio, per la qual cosa foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d’estes donacions: en 1227 el castell de Pulpis; en 1233 el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de Burriana; en 1237 el poble de Seca. Conquistada la ciutat de Valencia, en 1238, els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Despres del siti de Xativa, en 1244, reberen la mitat de la darsena de Denia i, dos anys despres, les alqueries de Moncada i Carpesa.

En 1294 reberen Peniscola, que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, Albocacer, Ares, Benicarlo, Coves de Vinroma, Serratella, Tirig, Vilanova d’Alcolea, Vinaros i moltes atres.