Dia de tots els Sants

Archiu:Celebrar-todos-santos-espana.jpg

Flors en les tombes el Dia de Tots els Sants

El Dia de Tots els Sants és una tradició catòlica instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En Valéncia i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.

En molts països l'hivern està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la Naturalea (abans del sobre calfament del planeta, s'iniciava quaranta dies despuix del equinoci d'autumne (22 de setembre), precisament en el Dia de Tots els Sants, l'1 de novembre. Es rendix cult als morts i en estos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) i es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres.

La festivitat de Tots Sants en terres valencianes

En diferents cultures a lo llarc dels temps s’han anat generant creències entorn de la mort que han motivat tota una sèrie de tradicions i ritos alusius.

La festivitat de Tots Sants actual sintetisa dos tradicions diferents, encara que relacionades.

L’iglésia primitiva començà a dedicar un dia especial a commemorar als màrtirs quan el seu número fon tan gran que no se podia assignar un dia a cada u. Fon el Papa Bonifaci IV qui institui, en l'any 609 o 610, la celebració en honor a Tots els Sants, coneguts i desconeguts, i fon Gregori III (731-741) qui fixà l’aniversari per al 1 de novembre.

El dia de Difunts o dia de les Ànimes, com a pràctica religiosa te orige en el sigle X -el 2 de novembre de 980 o en l’any 998, segons l’autor quan en el sur de França el monge benedictí Sant Odilo (el quint Abat de Cluny) instaurà l'oració “Commemoració dels Fidels Difunts” per a pregar per les ànimes dels fidels difunts en els monasteris de la seua congregació. Esta celebració fon adoptada per Roma en el sigle XIV, dedicant-la a recordar i honrar a tots els parents fallits.

Les dos s’han unit en l’imaginari colectiu conformant l’actual festivitat de Tots Sants.

La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la Prehistòria ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d’hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produix durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.

Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de menuts, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les minetes, una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’oli posat en un got (part d’aigua i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.

El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l’obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del mon cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.

El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori.

La gastronomia de Tots Sants, procedent d’antigues ofrenes, es rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d’esta època porten bledes, remolacha, carabassa... En les pasticeries, el massapà, la carabassa, el moniato, la castanya són alguns dels ingredients dels dolços característics que s’elaboren per a l’ocasiò, i podem trobar-nos en els ossets de sant, frutetes com les de Sant Donís, coques cristines, rosquilles d’ou, llesques, bunyols de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics.

En l’actualitat es innegable la popularitat que te internacionalment la celebració de Halloween procedent de EE.UU. Festa ludic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituixen, a les tradicions d’estos dies. Es de llamentar que des de les mateixes escoles s’anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums propies.

Fira de Cocentaina

“En Tots Sants amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d’estació, i per tant d’indumentària. Se trauen les peces d’abric propies de l’hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l’aparició de les primeres castanyeres. Actualment l’orage de la primavera d’hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d’estiu, no convida a complir en esta tradició.

Es famosa la Fira de Tots Sants de Cocentaina, capital de la comarca de El Comtat. Creada per privilegi real en 1346 fon declarada Festa d’Interés Turístic Nacional en 2012.