Diferència entre les revisions de "Época ibèrica en la Comunitat Valenciana"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Dama d'Elig.jpg|thumb|350px|right|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]] | [[Archiu:Dama d'Elig.jpg|thumb|350px|right|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]] | ||
L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[ | L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[sigle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]]. | ||
==Época preibèrica== | ==Época preibèrica== | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Els ibers deixaren en la Comunitat Valenciana clares mostres del seu art, la més coneguda de totes és la [[Dama d'Elig]], un bust de pedra que representa a una dona noble dels ilicitans. En el monyo arreplegat en un complicat pentinat, en el seu rostro es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana i és sense dubte la més important representació d'art ibèric del món. | Els ibers deixaren en la Comunitat Valenciana clares mostres del seu art, la més coneguda de totes és la [[Dama d'Elig]], un bust de pedra que representa a una dona noble dels ilicitans. En el monyo arreplegat en un complicat pentinat, en el seu rostro es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana i és sense dubte la més important representació d'art ibèric del món. | ||
Una atra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades en la Comunitat Valenciana, és el famós [[Guerrer de Moixent]], i que trobat en la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibèric nu damunt un [[cavall]] en la [[falcata]] i preparat per a entrar en combat. Esta estàtua de [[plom]] està molt be conservada i una rèplica de la mateixa es pot vore a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra. | Una atra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades en la Comunitat Valenciana, és el famós [[Guerrer de Moixent]], i que trobat en la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibèric nu damunt un [[cavall]] en la [[falcata]] i preparat per a entrar en combat. Esta estàtua de [[plom]] està molt be conservada i una rèplica de la mateixa es pot vore a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra. | ||
També han estat trobades moltes peces de ceràmica, [[moneda|monedes]], etc., en diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tesor de riquea incalculable sobre el nostre passat. | També han estat trobades moltes peces de ceràmica, [[moneda|monedes]], etc., en diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tesor de riquea incalculable sobre el nostre passat. | ||
| Llínea 31: | Llínea 32: | ||
Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i després d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica|península]]. | Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i després d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica|península]]. | ||
A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren només a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials. | A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren només a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials. | ||