Diferència entre les revisions de "Gracita Morales"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:gracita-morales.jpg|thumb|180px|Gracita Morales actuant en una pelicula]]
 
[[Image:gracita-morales.jpg|thumb|180px|Gracita Morales actuant en una pelicula]]
'''María Gracia Morales Carvajal''' ([[Madrit]], 11 de novembre de 1928 – Madrit, 3 d'abril de 1995) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia.
+
'''María Gracia Morales Carvajal''' ([[Madrit]], 11 de novembre de [[1928]] [[Madrit]], 3 d'abril de [[1995]]) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Naixqué en [[Madrit]] el 11 de novembre de 1928. Gracita Morales era filla de l'empresari del Teatre Calderón. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari [[Martín Zerolo]].
+
Naixqué en [[Madrit]] el 11 de novembre de [[1928]]. '''Gracita Morales''' era filla de l'empresari del [[Teatre Calderón]]. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari [[Martín Zerolo]].
  
Estudià [[dansa clàssica]] i espanyola . Se dedicà posteriorment al [[teatre]], a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de [[Miguel Mihura]] ''Maribel y la extraña familia'', que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per [[José María Forqué]]. El seu èxit en este mig la portà al [[cine]] a on debutà en 1954, va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio".
+
Estudià [[dansa clàssica]] i espanyola . Se dedicà posteriorment al [[teatre]], a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de [[Miguel Mihura]] ''Maribel y la extraña familia'', que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per [[José María Forqué]]. El seu èxit en este mig la portà al [[cine]] a on debutà en [[1954]], va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio".
  
 
Es quedà encasellada en el personage de "chica del servici", a on interpretava un tipo de personage entranyable, ingenu pero voluntariós, que se caracterisava per la seua veu atiplada i inconfonible. Com digué Almodovar d'ella, Gracita pertanyia "a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'un modo radicalment personal"
 
Es quedà encasellada en el personage de "chica del servici", a on interpretava un tipo de personage entranyable, ingenu pero voluntariós, que se caracterisava per la seua veu atiplada i inconfonible. Com digué Almodovar d'ella, Gracita pertanyia "a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'un modo radicalment personal"

Revisió de 17:35 6 feb 2010

Archiu:Gracita-morales.jpg
Gracita Morales actuant en una pelicula

María Gracia Morales Carvajal (Madrit, 11 de novembre de 1928Madrit, 3 d'abril de 1995) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia.

Biografia

Naixqué en Madrit el 11 de novembre de 1928. Gracita Morales era filla de l'empresari del Teatre Calderón. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari Martín Zerolo.

Estudià dansa clàssica i espanyola . Se dedicà posteriorment al teatre, a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de Miguel Mihura Maribel y la extraña familia, que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per José María Forqué. El seu èxit en este mig la portà al cine a on debutà en 1954, va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio".

Es quedà encasellada en el personage de "chica del servici", a on interpretava un tipo de personage entranyable, ingenu pero voluntariós, que se caracterisava per la seua veu atiplada i inconfonible. Com digué Almodovar d'ella, Gracita pertanyia "a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'un modo radicalment personal"

Filmografia Completa

  • Canción Triste De.. 1988
  • No, Hija, No 1987
  • El Donante 1985
  • La De Troya En El Palmar 1984
  • Play-Boy En Paro 1984
  • El Pico 2- 1984
  • Adulterio Nacional 1982
  • Donde Hay Patrón 1978
  • Nunca En Horas De Clase 1978
  • Mi Adúltero Esposo 1975
  • Vuelve, Querida Nati 1975
  • Dormir Y Ligar, Todo Es Empezar 1974
  • Guapo Heredero Busca Esposa 1972
  • La Graduada 1971
  • Si Fulano Fuese Mengano 1971
  • A Mí Las Mujeres Ni Fu Ni Fa 1970
  • En Un Lugar De La Manga 1970
  • La Casa De Los Martínez 1970
  • Préstame Quince Días 1970
  • Cómo Casarse En Siete Días 1969
  • Déle Color Al Difunto 1969
  • El Taxi De Los Conflictos 1969
  • Juicio De Faldas 1969
  • Las Panteras Se Comen A Los Ricos 1969
  • Matrimonios Separados 1969
  • Pepa Doncel 1969
  • ¡Cómo está el servicio! 1968
  • Long Play 1968
  • Mi Marido Y Sus Complejos 1968
  • Objetivo Bi-Ki-Ni 1968
  • Crónica De Nueve Meses 1967
  • Cuarenta Grados A La Sombra 1967
  • Las que tienen que servir 1967
  • Novios 68 1967
  • Pero ¿En Qué País Vivimos? 1967
  • Sor Citroen 1967
  • Una Señora Estupenda 1967
  • Aquí Mando Yo 1966
  • Buenos Días, Condesita 1966
  • Despedida De Casada 1966
  • Operación Secretaria 1966
  • Algunas Lecciones De Amor 1965
  • Historias de la televisión 1965
  • Hoy Como Ayer 1965
  • La ciudad no es para mí 1965
  • La Visita Que No Tocó El Timbre 1965
  • Más bonita que ninguna 1965
  • Operación Cabaretera 1965
  • Un Vampiro Para Dos 1965
  • La Chica Del Gato 1964
  • Casi Un Caballero 1964
  • Los Palomos 1964
  • Vacaciones Para Ivette 1964
  • Atraco a las tres 1963
  • Cuatro Bodas Y Pico 1963
  • Millonario Por Un Día 1963
  • Canción De Juventud 1962
  • Chica Para Todo 1962
  • El Grano De Mostaza 1962
  • El Sol En El Espejo 1962
  • Escuela De Seductoras 1962
  • Fin De Semana 1962
  • La Casta Susana 1962
  • La Chica Del Gato 1962
  • Los Guerrilleros 1962
  • Vamos A Contar Mentiras 1962
  • Vuelve San Valentín 1962
  • Diferente 1961
  • Abuelita Charleston 1961
  • Esa Pícara Pelirroja 1961
  • Mi Noche De Bodas 1961
  • Los Pedigüeños 1961
  • Los Que No Fuimos A La Guerra 1961
  • Siempre Es Domingo 1961
  • Tú Y Yo Somos Tres 1961
  • 091, Policía Al Habla 1960
  • Maribel Y La Extraña Familia 1960
  • Mi Calle 1960
  • Navidades En Junio 1960
  • La Vida Por Delante 1958
  • Elena 1954

Enllaços externs

Referències