Diferència entre les revisions de "Gracita Morales" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:gracita-morales.jpg|thumb|180px|Gracita Morales actuant en una pelicula]]

'''María Gracia Morales Carvajal''' ([[Madrit]], 11 de novembre de 1928 – Madrit, 3 d'abril de 1995) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia.

'''María Gracia Morales Carvajal''' ([[Madrit]], 11 de novembre de [[1928]] – [[Madrit]], 3 d'abril de [[1995]]) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia.

== Biografia ==

Naixqué en [[Madrit]] el 11 de novembre de 1928. Gracita Morales era filla de l'empresari del Teatre Calderón. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari [[Martín Zerolo]].

Naixqué en [[Madrit]] el 11 de novembre de [[1928]]. '''Gracita Morales''' era filla de l'empresari del [[Teatre Calderón]]. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari [[Martín Zerolo]].

Estudià [[dansa clàssica]] i espanyola . Se dedicà posteriorment al [[teatre]], a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de [[Miguel Mihura]] ''Maribel y la extraña familia'', que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per [[José María Forqué]]. El seu èxit en este mig la portà al [[cine]] a on debutà en 1954, va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio".

Estudià [[dansa clàssica]] i espanyola . Se dedicà posteriorment al [[teatre]], a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de [[Miguel Mihura]] ''Maribel y la extraña familia'', que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per [[José María Forqué]]. El seu èxit en este mig la portà al [[cine]] a on debutà en [[1954]], va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio".

Es quedà encasellada en el personage de "chica del servici", a on interpretava un tipo de personage entranyable, ingenu pero voluntariós, que se caracterisava per la seua veu atiplada i inconfonible. Com digué Almodovar d'ella, Gracita pertanyia "a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'un modo radicalment personal"

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:gracita-morales.jpg|thumb|180px|Gracita Morales actuant en una pelicula]]
-'''María Gracia Morales Carvajal''' ([[Madrit]], 11 de novembre de 1928 – Madrit, 3 d'abril de 1995) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia.
+'''María Gracia Morales Carvajal''' ([[Madrit]], 11 de novembre de [[1928]] – [[Madrit]], 3 d'abril de [[1995]]) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia.
 == Biografia ==
-Naixqué en [[Madrit]] el 11 de novembre de 1928. Gracita Morales era filla de l'empresari del Teatre Calderón. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari [[Martín Zerolo]].
+Naixqué en [[Madrit]] el 11 de novembre de [[1928]]. '''Gracita Morales''' era filla de l'empresari del [[Teatre Calderón]]. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari [[Martín Zerolo]].
-Estudià [[dansa clàssica]] i espanyola . Se dedicà posteriorment al [[teatre]], a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de [[Miguel Mihura]] ''Maribel y la extraña familia'', que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per [[José María Forqué]]. El seu èxit en este mig la portà al [[cine]] a on debutà en 1954, va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio".
+Estudià [[dansa clàssica]] i espanyola . Se dedicà posteriorment al [[teatre]], a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de [[Miguel Mihura]] ''Maribel y la extraña familia'', que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per [[José María Forqué]]. El seu èxit en este mig la portà al [[cine]] a on debutà en [[1954]], va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio".
 Es quedà encasellada en el personage de "chica del servici", a on interpretava un tipo de personage entranyable, ingenu pero voluntariós, que se caracterisava per la seua veu atiplada i inconfonible. Com digué Almodovar d'ella, Gracita pertanyia "a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'un modo radicalment personal"