Diferència entre les revisions de "Juan Vilanova i Piera"
mSense resum d'edició |
m Text reemplaça - 'Historia' a 'Història' |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
Conseguí una plaça de catedratic d' | Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio. | ||
Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat. | Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol. | Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol. | ||
Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d' | Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]]. | ||
Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]]. | Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]]. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
==Obra== | ==Obra== | ||
Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. | Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies. | ||
Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines. | Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
===Bibliografia de l'autor=== | ===Bibliografia de l'autor=== | ||
*Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872) | *Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872) | ||
*La Creació. | *La Creació. Història Natural, Barcelona: Montaner i Simón, 1872-1876. | ||
*Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872. | *Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872. | ||