Diferència entre les revisions de "Albaida" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 50:

== Història ==

Referint-nos al topònim ''Albaida'', l'etimologia nos duria a l'àrap /al-baydà/ ''la blanca'', referit provablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres cultivades més pròximes a Albaida.

Referint-nos al topònim ''Albaida'', l'etimologia nos duria a l'[[àrap]] /al-baydà/ ''la blanca'', referit provablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres cultivades més pròximes a Albaida.

L'assentament se remonta a l'época [[iber|ibera]] de la qual s¡han descobert restos arqueològics.

Llínea 58:

Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', aixina com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en '''Albaida''' [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).

En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el ~~segle~~ XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].

En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el sigle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].

Al aplegar el [[~~segle~~ XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[~~segle~~ XX]].

Al aplegar el [[sigle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[sigle XX]].

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes aixina com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.

En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes aixina com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una [[paella]] jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.

== Administració ==

@@ Llínea 50: / Llínea 50: @@
 == Història ==
-Referint-nos al topònim ''Albaida'', l'etimologia nos duria a l'àrap /al-baydà/ ''la blanca'', referit provablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres cultivades més pròximes a Albaida.
+Referint-nos al topònim ''Albaida'', l'etimologia nos duria a l'[[àrap]] /al-baydà/ ''la blanca'', referit provablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres cultivades més pròximes a Albaida.
 L'assentament se remonta a l'época [[iber|ibera]] de la qual s¡han descobert restos arqueològics.
@@ Llínea 58: / Llínea 58: @@
 Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', aixina com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en '''Albaida''' [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).
-En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el segle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].
+En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el sigle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].
-Al aplegar el [[segle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[segle XX]].
+Al aplegar el [[sigle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[sigle XX]].
 En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].
-En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes aixina com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.
+En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes aixina com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una [[paella]] jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.
 == Administració ==