Diferència entre les revisions de "Dret romà"
m Text reemplaça - 'la història' a 'l'història' |
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany). | En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany). | ||
Les lleis | Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat. | ||
La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors. | La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors. | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes. | L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes. | ||
Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències | Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]]. | ||
Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es | Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia. | ||
Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt. | Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt. | ||