Diferència entre les revisions de "El Carche"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Després de l'expulsió dels moriscs del sigle XVII gran part dels extesos térmens municipals de Yecla i Jumilla, també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats soles en mossàraps de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la dècada de 1878-1887. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa inmigració de llauradors valencians provinents de les valls del Vinalopó. | Després de l'expulsió dels moriscs del sigle XVII gran part dels extesos térmens municipals de Yecla i Jumilla, també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats soles en mossàraps de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la dècada de 1878-1887. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa inmigració de llauradors valencians provinents de les valls del Vinalopó. | ||
Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, hasta tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una | Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, hasta tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han lograt una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa. | ||
== Llengua == | == Llengua == | ||