Diferència entre les revisions de "Història de la llengua valenciana"

Llínea 63: Llínea 63:
Durant l'Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne.
Durant l'Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne.


No se pot negar cert paregut de l'idioma Valencià en el Català (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el Català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma Valencià i el Català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Segle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castella). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua Catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma Valencià, alguna cosa que propicià que el Català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana.
No se pot negar cert paregut de l'idioma valencià en el [[català]] (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma valencià i el català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma valencià, alguna cosa que propicià que el català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana.


Despuix de l'abolicio dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com a vehicul d'expressi´p natural del poble valencià i ha de reclamar i obtindre per tot això, el ranc, la protecció, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix.
Despuix de l'abolicio dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com a vehicul d'expressió natural del poble valencià i ha de reclamar i obtindre per tot això, el ranc, la protecció, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix.


{{VT|Història moderna del valencià}}
{{VT|Història moderna del valencià}}