Diferència entre les revisions de "Albalat dels Tarongers" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 25:

'''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. Conta en 1.070 habitants.

Fins a la mitat del [[~~segle~~ XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.

Fins a la mitat del [[sigle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.

== Geografia ==

Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu [[Palància]] a una altitut de 96 metros sobre el nivell de la mar [[Mediterrànea]] i a una distancia d'este de 15 [[quilómetro]]s, en la comarca de [[El Camp de Morvedre]].

Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia.

Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per a on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia.

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

Llínea 44:

== Història ==

L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[~~segle~~ XII|sigles XII]]-[[~~segle~~ XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.

L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.

La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.

@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 '''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. Conta en 1.070 habitants.
-Fins a la mitat del [[segle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.
+Fins a la mitat del [[sigle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.
 == Geografia ==
 Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu [[Palància]] a una altitut de 96 metros sobre el nivell de la mar [[Mediterrànea]] i a una distancia d'este de 15 [[quilómetro]]s, en la comarca de [[El Camp de Morvedre]].
-Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia.
+Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per a on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia.
 El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.
@@ Llínea 44: / Llínea 44: @@
 == Història ==
-L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000&nbsp;a.&nbsp;C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500&nbsp;a.&nbsp;C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[segle XII|sigles XII]]-[[segle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.
+L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000&nbsp;a.&nbsp;C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500&nbsp;a.&nbsp;C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.
 La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.