Diferència entre les revisions de "Història de la llengua valenciana"
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
Gràcies als furs concedits per [[Jaume I]], el [[Regne de Valéncia]] fon totalment independent de la [[Corona d'Aragó]]. | Gràcies als furs concedits per [[Jaume I]], el [[Regne de Valéncia]] fon totalment independent de la [[Corona d'Aragó]]. | ||
Molts dels que aplegaren en les tropes de Jaume I i els seus prohoms, foren "mossaraps" valencians que fugits temps arrere de l' | Molts dels que aplegaren en les tropes de Jaume I i els seus prohoms, foren "mossaraps" valencians que fugits temps arrere de l'invasió musulmana cap a territoris més al nort peninsular, ara, reclutats com soldats, retornaven als seus llocs d'orige, reintroduint la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli; i per consegüent sumant-la a la dels "mossaraps de llengua" (cristians o no) que havien permaneixcut en la zona. | ||
El desinterés català per la reconquista de Valéncia s'evidencia pels resultats dels clamaments del rei per a les successives expedicions, pero té una justificacio: els catalans no podien vore a Valéncia com una prolongació del seu propi territori perque fins el [[sigle XIV]] les terres al sur de l'Ebre (des de Gandesa a Amposta) formaren part del regne d'Aragó, no del comtat de Barcelona ni de ningú atre comtat catala. Per atre costat foren els discols nobles aragonesos, tals com Pere d'Azagra o Blasco d'Arago, quins en les seues iniciatives personals escomençaren a senyorejar part del territori valencià i el rei, inquiet per esta tendencia particularista, assumiria el proyecte molt tardanament. | El desinterés català per la reconquista de Valéncia s'evidencia pels resultats dels clamaments del rei per a les successives expedicions, pero té una justificacio: els catalans no podien vore a Valéncia com una prolongació del seu propi territori perque fins el [[sigle XIV]] les terres al sur de l'Ebre (des de Gandesa a Amposta) formaren part del regne d'Aragó, no del comtat de Barcelona ni de ningú atre comtat catala. Per atre costat foren els discols nobles aragonesos, tals com Pere d'Azagra o Blasco d'Arago, quins en les seues iniciatives personals escomençaren a senyorejar part del territori valencià i el rei, inquiet per esta tendencia particularista, assumiria el proyecte molt tardanament. | ||
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
Això aclariria per que l'[[idioma Valencià]] actualment posseix forts caracteristiques diferenciadoras en el "catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Existixen evidencies que apunten a que l'idioma valencia i "catala oriental" ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la "reconquista". | Això aclariria per que l'[[idioma Valencià]] actualment posseix forts caracteristiques diferenciadoras en el "catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Existixen evidencies que apunten a que l'idioma valencia i "catala oriental" ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la "reconquista". | ||
En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la [[llengua Balear]], la qual posseix certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta l'esqueixe particular de "parlar salat" de manera generalisada en totes les illes de l'històric Regne de Mallorca. | En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la [[llengua Balear]], la qual posseix certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta l'esqueixe particular de "parlar salat" de manera generalisada en totes les illes de l'històric [[Regne de Mallorca]]. | ||
Durant l'Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. | Durant l'[[Edat Mija]], eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. | ||
No se pot negar cert paregut de l'idioma valencià en el [[català]] (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma valencià i el català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma valencià, alguna cosa que propicià que el català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana. | No se pot negar cert paregut de l'idioma valencià en el [[català]] (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma valencià i el català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma valencià, alguna cosa que propicià que el català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana. | ||
Despuix de l' | Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com a vehicul d'expressió natural del poble valencià i ha de reclamar i obtindre per tot això, el ranc, la protecció, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix. | ||
{{VT|Història moderna del valencià}} | {{VT|Història moderna del valencià}} | ||