Diferència entre les revisions de "Jiddu Krishnamurti" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Jiddu Krishnamurti''' (Telegú:'''జిడ్డు కృష్ణమూర్తి''') o '''J. Krishnamurti''' (12 de maig de [[1895]], en [[Madanapalle]], [[Andhra Pradesh]], [[India]] – 17 de febrer de [[1986]], en [[Ojai]], [[California]], [[Estats Units]]), fon un escritor i orador en matèria filosòfica i espiritual. Els seus principals temes incloïen la revolució psicológica, el propòsit de la meditació, les relacions humanes, la naturalea de la ment i com portar a terme un canvi positiu en la societat global.

Krishnamurti naixqué en la ciutat de [[Madanapalle]], [[Andhra Pradesh]], en l'[[India colonial]], i fon descobert en [[1909]], quan encara era un adolescent, per [[Charles Webster Leadbeater]] en les plages privades del centre de la [[Societat Teosòfica d'Adyar]] en [[Madrás]], [[India]]. Posteriorment fon adoptat i criat baix la tutela d'[[Annie Besant]] y [[C.W. Leadbeater]] dins de la Societat Teosòfica, quins ~~van~~ vore en ell a un possible Lider Espiritual. No obstant, refusà ser el mesías d'una nova religió, fins que en [[1929]] va dissoldre l'orde creada per a eixe fi. Alegava no tindre nacionalitat, ni pertànyer a ninguna religió, classe social, o pensament filosòfic. Passà tota la seua vida com conferenciant i professor, viajant pel mon i ensenyant sobre la ment humana, tant a grans com a menuts grups. Fon autor de varis llibres, entre ells La llibertat primera i ultima llibertat, L'única revolució i Les notes de Krishnamurti. A l'edat de 90 anys donà una conferencia en l'[[ONU]] al voltant de la pau i la consciencia, i rebé la [[Medalla de la Pau]] de l'[[ONU]] en [[1984]]. La seua última conferencia fon donada un mes abans de la seua mort en [[1986]].

Krishnamurti naixqué en la ciutat de [[Madanapalle]], [[Andhra Pradesh]], en l'[[India colonial]], i fon descobert en [[1909]], quan encara era un adolescent, per [[Charles Webster Leadbeater]] en les plages privades del centre de la [[Societat Teosòfica d'Adyar]] en [[Madrás]], [[India]]. Posteriorment fon adoptat i criat baix la tutela d'[[Annie Besant]] i [[C.W. Leadbeater]] dins de la Societat Teosòfica, quins varen vore en ell a un possible Lider Espiritual. No obstant, refusà ser el mesías d'una nova religió, fins que en [[1929]] va dissoldre l'orde creada per a eixe fi. Alegava no tindre nacionalitat, ni pertànyer a ninguna religió, classe social, o pensament filosòfic.

Passà tota la seua vida com conferenciant i professor, viajant pel mon i ensenyant sobre la ment humana, tant a grans com a menuts grups. Fon autor de varis llibres, entre ells La llibertat primera i ultima llibertat, L'única revolució i Les notes de Krishnamurti.

A l'edat de 90 anys donà una conferencia en l'[[ONU]] al voltant de la pau i la consciencia, i rebé la [[Medalla de la Pau]] de l'[[ONU]] en [[1984]]. La seua última conferencia fon donada un mes abans de la seua mort en [[1986]].

Els seus continuadors fundaren varies escoles, en l'[[India]], [[Anglaterra]] i [[Estats Units]]; i traduïren a varis idiomes molts dels seus discursos, publicant-los com llibres filosòfics.

[[Categoria:Escritors]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Jiddu Krishnamurti''' (Telegú:'''జిడ్డు కృష్ణమూర్తి''') o '''J. Krishnamurti''' (12 de maig de [[1895]], en [[Madanapalle]], [[Andhra Pradesh]], [[India]]  – 17 de febrer de [[1986]], en [[Ojai]], [[California]], [[Estats Units]]), fon un escritor i orador en matèria filosòfica i espiritual. Els seus principals temes incloïen la revolució psicológica, el propòsit de la meditació, les relacions humanes, la naturalea de la ment i com portar a terme un canvi positiu en la societat global.
-Krishnamurti naixqué en la ciutat de  [[Madanapalle]], [[Andhra Pradesh]], en l'[[India colonial]], i fon descobert en [[1909]], quan encara era un adolescent, per [[Charles Webster Leadbeater]]  en les plages privades del centre de la [[Societat Teosòfica d'Adyar]] en [[Madrás]], [[India]]. Posteriorment fon adoptat i criat baix la tutela d'[[Annie Besant]] y [[C.W. Leadbeater]] dins de la Societat Teosòfica, quins van vore en ell a un possible Lider Espiritual. No obstant, refusà ser el mesías d'una nova religió, fins que en [[1929]] va dissoldre l'orde creada per a eixe fi. Alegava no tindre nacionalitat, ni pertànyer a ninguna religió, classe social, o pensament filosòfic. Passà tota la seua vida com conferenciant i professor, viajant pel mon i ensenyant sobre la ment humana, tant a grans com a menuts grups. Fon autor de varis llibres, entre ells La llibertat primera i ultima llibertat, L'única revolució i Les notes de Krishnamurti. A l'edat de 90 anys donà una conferencia en l'[[ONU]] al voltant de la pau i la consciencia, i rebé la [[Medalla de la Pau]] de l'[[ONU]] en [[1984]]. La seua última conferencia fon donada un mes abans de la seua mort en [[1986]].
+Krishnamurti naixqué en la ciutat de  [[Madanapalle]], [[Andhra Pradesh]], en l'[[India colonial]], i fon descobert en [[1909]], quan encara era un adolescent, per [[Charles Webster Leadbeater]]  en les plages privades del centre de la [[Societat Teosòfica d'Adyar]] en [[Madrás]], [[India]]. Posteriorment fon adoptat i criat baix la tutela d'[[Annie Besant]] i [[C.W. Leadbeater]] dins de la Societat Teosòfica, quins varen vore en ell a un possible Lider Espiritual. No obstant, refusà ser el mesías d'una nova religió, fins que en [[1929]] va dissoldre l'orde creada per a eixe fi. Alegava no tindre nacionalitat, ni pertànyer a ninguna religió, classe social, o pensament filosòfic.
+Passà tota la seua vida com conferenciant i professor, viajant pel mon i ensenyant sobre la ment humana, tant a grans com a menuts grups. Fon autor de varis llibres, entre ells La llibertat primera i ultima llibertat, L'única revolució i Les notes de Krishnamurti.
+A l'edat de 90 anys donà una conferencia en l'[[ONU]] al voltant de la pau i la consciencia, i rebé la [[Medalla de la Pau]] de l'[[ONU]] en [[1984]]. La seua última conferencia fon donada un mes abans de la seua mort en [[1986]].
 Els seus continuadors fundaren varies escoles, en l'[[India]], [[Anglaterra]] i [[Estats Units]]; i traduïren a varis idiomes molts dels seus discursos, publicant-los com llibres filosòfics.
+[[Categoria:Escritors]]