Diferència entre les revisions de "Guerres Mèdiques"
m Text reemplaça - 'Aço' a 'Açò' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Les '''Guerres Mediques''' son els dos conflictes belics en que s'enfrontaren la major part de les ciutats gregues unides contra l'[[Imperi Persa]] o Aquemenida a començaments del sigle V AC. | Les '''Guerres Mediques''' son els dos conflictes belics en que s'enfrontaren la major part de les ciutats gregues unides contra l'[[Imperi Persa]] o Aquemenida a començaments del sigle V AC. | ||
== Antecedents == | |||
En l'esclafada de la sublevacio Jonica (499 AC - 494 AC), [[Dari I el Gran]] desijava subjugar als grecs i castigar-los per la seua participació en la regirada. Dari coneixqué a través d'Hipias que els Alcmeonides, una poderosa familia atenenca, estaven oposts a Milciades i preparats per reinstaurar el poder a Hipias. També estaven disposts a sometre's a les demandes perses a canvi que s'els perdonara la seua participació en la regirada Jonica. Dari desijava aprofitar-se d'esta situació per prendre [[Atenes]], lo qual aïllaria [[Espart]] i li entregaria el restant dels grecs. Per tal que els null se sublevaren, fea falta fer dos coses; encorajar a la població perque se sublevara, i que l'eixercit atenenc deixara [[Atenes]]. | En l'esclafada de la sublevacio Jonica (499 AC - 494 AC), [[Dari I el Gran]] desijava subjugar als grecs i castigar-los per la seua participació en la regirada. Dari coneixqué a través d'Hipias que els Alcmeonides, una poderosa familia atenenca, estaven oposts a Milciades i preparats per reinstaurar el poder a Hipias. També estaven disposts a sometre's a les demandes perses a canvi que s'els perdonara la seua participació en la regirada Jonica. Dari desijava aprofitar-se d'esta situació per prendre [[Atenes]], lo qual aïllaria [[Espart]] i li entregaria el restant dels grecs. Per tal que els null se sublevaren, fea falta fer dos coses; encorajar a la població perque se sublevara, i que l'eixercit atenenc deixara [[Atenes]]. | ||
== Primera Guerra Medica == | == Primera Guerra Medica == | ||
=== Campanya de Mardoni === | |||
En l'any 492 AC, l'eixercit de Dari I el Gran comandat per el seu gendre, Mardoni creuà l'Helespont per a prendre Tracia, obligant al lider Aleixandre I de [[Macedonia]] a sometre's de nou a l'[[Imperi Persa]]. Encara aixina, els Brigis feriren a Aleixandre I de Macedonia entre l'Estrimo i l'Axios, i en l'intent d'alvançar [[Grècia]] gran part de la flota fon destruïda per una tempestat prop del Mont Athos (492 AC), en l'extrem de la peninsula d'Aactea (a Calcídia). Aixina llavors, Mardoni recula en [[Asia]]. | En l'any 492 AC, l'eixercit de Dari I el Gran comandat per el seu gendre, Mardoni creuà l'Helespont per a prendre Tracia, obligant al lider Aleixandre I de [[Macedonia]] a sometre's de nou a l'[[Imperi Persa]]. Encara aixina, els Brigis feriren a Aleixandre I de Macedonia entre l'Estrimo i l'Axios, i en l'intent d'alvançar [[Grècia]] gran part de la flota fon destruïda per una tempestat prop del Mont Athos (492 AC), en l'extrem de la peninsula d'Aactea (a Calcídia). Aixina llavors, Mardoni recula en [[Asia]]. | ||
=== Campanya de Datis === | |||
L'eixercit de Darí, ara comandado per [[Artaphernes]] i per [[Datis]], un almirant mesure (Mardoni havia segut ferit a l'atac anterior), fon enviat a principis de [[setembre]] del 490 AC perque desembarcara a la baïa de Marató i amenaçara en un atac terrestre sobre [[Atenes]]. Este eixercit no contava en més de 25.000 soldats d'infanteria i 1.000 cavallers, posat que fon transportat completament per mar. Els transports perses, escoltats per la flota, navegaren de Sigam a Naxos i arribaren a Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'alla navegaren pel canal d'Eubea fins Erètria, a on les seues objectius se feren clars als grecs. Els Eretrians enviaren un mensage urgent a Atenes demanant ajuda. Els atenencs estaren d'acort, pero se donaren conte que necessitarien més ajuda. enviaren un correu als Espartans i provablement als de Platea. El correu arribà a [[Espart]] el [[9 de setembre]], i els Espartans acceptaren ajudar, pero indicaren que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabara en [[lluna plena]] de les dies 19 i 20 de [[setembre]]. | L'eixercit de Darí, ara comandado per [[Artaphernes]] i per [[Datis]], un almirant mesure (Mardoni havia segut ferit a l'atac anterior), fon enviat a principis de [[setembre]] del 490 AC perque desembarcara a la baïa de Marató i amenaçara en un atac terrestre sobre [[Atenes]]. Este eixercit no contava en més de 25.000 soldats d'infanteria i 1.000 cavallers, posat que fon transportat completament per mar. Els transports perses, escoltats per la flota, navegaren de Sigam a Naxos i arribaren a Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'alla navegaren pel canal d'Eubea fins Erètria, a on les seues objectius se feren clars als grecs. Els Eretrians enviaren un mensage urgent a Atenes demanant ajuda. Els atenencs estaren d'acort, pero se donaren conte que necessitarien més ajuda. enviaren un correu als Espartans i provablement als de Platea. El correu arribà a [[Espart]] el [[9 de setembre]], i els Espartans acceptaren ajudar, pero indicaren que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabara en [[lluna plena]] de les dies 19 i 20 de [[setembre]]. | ||
=== La Batalla de Marató === | |||
Artaphernes prengué part de l'eixercit persa i sitià Erétria. El restant de l'eixercit navegà en Datis i desembarcà en la baïa de [[Marató]]. L'eixercit atenenc, entre 9.000 i 10.000 hòmens, eren comandats per Calímac, el polemarca, i els seus deu generals tribals, i marchà cap a al nort des de Atenes. Quan Camilac va saber que els perses havien desembarcat en la baïa de [[Marató]], girà camí i arribà a la vall d'Avlona, a on acampà el seu eixercit ante l'altar d'Heracles. Mil Plateans s'uniren ad ell allà. Com que era obvi per la disposició dels perses que no pensaven marchar en [[Atenes]], esperaren als espartans. Durant huit dies, els dos eixercits permaneixeron pacificament un davant de l'atre. | Artaphernes prengué part de l'eixercit persa i sitià Erétria. El restant de l'eixercit navegà en Datis i desembarcà en la baïa de [[Marató]]. L'eixercit atenenc, entre 9.000 i 10.000 hòmens, eren comandats per Calímac, el polemarca, i els seus deu generals tribals, i marchà cap a al nort des de Atenes. Quan Camilac va saber que els perses havien desembarcat en la baïa de [[Marató]], girà camí i arribà a la vall d'Avlona, a on acampà el seu eixercit ante l'altar d'Heracles. Mil Plateans s'uniren ad ell allà. Com que era obvi per la disposició dels perses que no pensaven marchar en [[Atenes]], esperaren als espartans. Durant huit dies, els dos eixercits permaneixeron pacificament un davant de l'atre. | ||
| Llínea 27: | Llínea 22: | ||
== Conseqüencies == | == Conseqüencies == | ||
Tan pronte com Datis eixí a la mar, els atenencs marcharen a [[Atenes]]. Arribaren a temps d'evitar que Artaphernes conseguira desembarcar. Veent la seua oportunitat perduda, Artaphernes tornà a [[Asia]]. Els espartans arribaren més tart, visitaren el camp de batalla a [[Marató]], i proclamaren que els atenencs havien conseguit una gran victoria. La derrota a mans dels grecs dels perses, que no havien segut derrotats en terra durant moltes decades, causà grans problemes pels perses. Veent que els perses no eren invencibles, molts pobles subjectes a el seu govern se sublevaren despuix de la derrota de Marató, i l'orde no fon restablit fins uns anys despuix. | |||
Tan pronte com Datis eixí a la mar, els atenencs marcharen a [[Atenes]]. Arribaren a temps d'evitar que Artaphernes conseguira desembarcar. Veent la seua oportunitat perduda, Artaphernes tornà a [[Asia]]. Els espartans arribaren més tart, visitaren el camp de batalla a [[Marató]], i proclamaren que els atenencs havien conseguit una gran victoria. La derrota a mans dels grecs dels perses, que no havien segut derrotats en terra durant moltes decades, causà grans problemes pels perses. Veent que els perses no eren invencibles, molts pobles subjectes a el seu govern se sublevaren despuix de la derrota de Marató, i l'orde no fon restablit fins uns anys despuix. | |||
Tindre a [[Persia]] com enemic comú ajudà a crear un sentiment de solidaritat entre les desunides ciutats-estats grecs. La victoria també colaborà a establir l'idea que els grecs eren "civilisats" i els asiatics merament "barbars". Marató no fon en ningun sentit una victoria decisiva sobre els perses. Encara aixina, fon la primera volta que els grecs superaren als perses en terra, i "la seua victoria investi als grecs en una fa en el seu desti que duraria tres sigles, durant els quals naixque la cultura occidental." | Tindre a [[Persia]] com enemic comú ajudà a crear un sentiment de solidaritat entre les desunides ciutats-estats grecs. La victoria també colaborà a establir l'idea que els grecs eren "civilisats" i els asiatics merament "barbars". Marató no fon en ningun sentit una victoria decisiva sobre els perses. Encara aixina, fon la primera volta que els grecs superaren als perses en terra, i "la seua victoria investi als grecs en una fa en el seu desti que duraria tres sigles, durant els quals naixque la cultura occidental." | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria: Edat Antiga]] | [[Categoria: Edat Antiga]] | ||