Diferència entre les revisions de "Sigle d'Or valencià"
m Text reemplaça - 'la Llengua Valenciana ' a 'la llengua valenciana ' |
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com ''Taifa Balansiya'', va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències. | Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com ''Taifa Balansiya'', va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències. | ||
També es | També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com de les [[llengües romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]]. | ||
Després de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles. | Després de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
Els conflictes en [[Catalunya]] fan que la burguesia fuga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen els estos problemes. [[Barcelona]] entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península despuix de la [[Granada]] àrap. | Els conflictes en [[Catalunya]] fan que la burguesia fuga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen els estos problemes. [[Barcelona]] entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península despuix de la [[Granada]] àrap. | ||
La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la [[Corona d'Aragó]] i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del [[Túria]] ya que no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que | La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la [[Corona d'Aragó]] i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del [[Túria]] ya que no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que varen a contribuir al seu desenroll provenien de distints llocs com [[Gandia]], [[Villena]], ... | ||
També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es | També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es varen estendre per [[Itàlia]] i [[Europa]], igual que els èxits militars conseguits per la [[Corona d'Aragó]]. | ||
El punt àlgit ho trobem en l'época dels [[Borja]], que | El punt àlgit ho trobem en l'época dels [[Borja]], que varen introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dona de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calabria, que varen conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en la perduda dels furs y drets valencians. | ||
==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes== | ==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes== | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
El [[sigle XV]] marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a [[Espanya]] per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. | El [[sigle XV]] marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a [[Espanya]] per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. | ||
En La Cort de [[Alfonso V]] el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que | En La Cort de [[Alfonso V]] el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que varen ser llegits i traduïts a la [[llengua valenciana]]. | ||
La influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la | La influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la varen supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausias March, qui trenca en la tradició trobadoresca i la llengua estàndart utilisada per ells (provençal lliterari) i ya utilisa en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives. | ||
Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria [[Tirant lo Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana". | Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria [[Tirant lo Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana". | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa" | El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa" | ||
Junt en estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]] i [[Lluís de Vilarasa]] que | Junt en estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]] i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. | ||
===Els certàmens=== | ===Els certàmens=== | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[Ausias March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en [[1412]]. En el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra. | Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[Ausias March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en [[1412]]. En el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra. | ||
La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme semblant al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant lo Blanch]]", editada en [[1490]] i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de En [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del mon", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes | La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme semblant al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant lo Blanch]]", editada en [[1490]] i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de En [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del mon", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes varen permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'[[Inquisició]]. | ||
Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota [[Europa]] i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra. Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una forma o una atra en el Tirant. | Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota [[Europa]] i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra. Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una forma o una atra en el Tirant. | ||
| Llínea 116: | Llínea 116: | ||
Utilisa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt. | Utilisa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt. | ||
Ràpidament un grup numerós de poetes se | Ràpidament un grup numerós de poetes se varen especialisar en este tipo de composicions burlesques | ||
===Autors i obres=== | ===Autors i obres=== | ||