Diferència entre les revisions de "Basílica del Lledó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Basílica de la Mare de Déu del Lledó (Castelló de la Plana).JPG|thumb|250px|La Basílica del Lledó]]

La '''Basílica del Lledó''' és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l´image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat

La '''Basílica del Lledó''' és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l´image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat.

== Història ==

La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algún sant.

La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Basílica de la Mare de Déu del Lledó (Castelló de la Plana).JPG|thumb|250px|La Basílica del Lledó]]
-La '''Basílica del Lledó''' és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l´image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat
+La '''Basílica del Lledó''' és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l´image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat.
+== Història ==
+La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algún sant.
 La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.