Diferència entre les revisions de "Albert Einstein"
| Llínea 91: | Llínea 91: | ||
=== Estadistiques de Bose-Einstein === | === Estadistiques de Bose-Einstein === | ||
{{AP|Estadistica de Bose-Einstein}} | {{AP|Estadistica de Bose-Einstein}} | ||
En [[1924]] Einstein rebe un | En [[1924]] Einstein rebe un artícul d'un jove físic [[India|indi]], [[Satyendra Nath Bose|Satyendranath Bose]], denominat "La llei de Plank i l'hipótesis del quant de llum", descrivint a la llum com un gas de [[fotó|fotons]] i demanant l'ajuda d'Einstein per a la seua publicació. Einstein se donà conte de que el mateix tipo d'estadistiques podien aplicar-se a grups d'atoms i publicà l'artícul, conjuntament en Bose, en [[alemà]], la llengua més important en física en l'época. Les estadistiques de Bose-Einstein expliquen el comportament dels tipos basics de [[particula elemental|particules elementals]] denominades [[bosón|bosones]].<ref name="Einstein"> pg. 90-91</ref> | ||
=== La Teoria de Camp Unificat === | === La Teoria de Camp Unificat === | ||
Einstein dedicà els seus últims anys a la busqueda d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, especificament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''. | Einstein dedicà els seus últims anys a la busqueda d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, especificament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''. | ||