Diferència entre les revisions de "Basílica del Lledó"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Història == | == Història == | ||
La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algún sant. | La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algún sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona. | ||
La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell. | La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell. | ||
L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren. | |||
Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''. | |||
Durant l'Edat Mija el temple va ser | |||
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació. | El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació. | ||