Diferència entre les revisions de "Basílica del Lledó"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''. | Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''. | ||
Durant l'[[Edat Mija]] el temple va ser lloc de peregrinage de fidels arribats d'atres comarques, com [[L'Alcalatén]] o [[La Plana]]. Segons els documents, els pobles veïns de [[Vilarreal]] i [[Almassora]] peregrinen a l'ermitori del Lledó des de [[1394]]. Més tart, eixa chicoteta capella es va ampliar i transformar a lo llarc dels sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. | Durant l'[[Edat Mija]] el temple va ser lloc de peregrinage de fidels arribats d'atres comarques, com [[L'Alcalatén]] o [[La Plana]]. Segons els documents, els pobles veïns de [[Vilarreal]] i [[Almassora]] peregrinen a l'ermitori del Lledó des de [[1394]]. Més tart, eixa chicoteta capella es va ampliar i transformar a lo llarc dels sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. | ||
== El topònim de Lledó == | |||
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació. | El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació. | ||
== Traçat actual == | |||
El traçat actual del temple se deu a Joan Ibáñez en el [[sigle XVII]] i una actuació posterior en el sigle [[XVIII]]. Les obres duraren més de 40 anys, des del 14 d'octubre de [[1724]] fins a [[1766]]. | El traçat actual del temple se deu a Joan Ibáñez en el [[sigle XVII]] i una actuació posterior en el sigle [[XVIII]]. Les obres duraren més de 40 anys, des del 14 d'octubre de [[1724]] fins a [[1766]]. | ||
== Descripció == | |||
El temple conté capelles laterals en la seua part esquerra dedicades a Sant Miquel, al Sagrat Cor i a la Verge de la Taronja. En la part dreta dos altars, un dedicat a la Sagrada Família i atre a la Magdalena (Santa Maria Magdalena). En est últim destaquen les pintures de Porcar i [[Traver Calzada]]. En el creuer, els altars de [[Sant Vicent Ferrer]] i de [[Sant Cristòfol]], patró de la ciutat de Castelló. | El temple conté capelles laterals en la seua part esquerra dedicades a Sant Miquel, al Sagrat Cor i a la Verge de la Taronja. En la part dreta dos altars, un dedicat a la Sagrada Família i atre a la Magdalena (Santa Maria Magdalena). En est últim destaquen les pintures de Porcar i [[Traver Calzada]]. En el creuer, els altars de [[Sant Vicent Ferrer]] i de [[Sant Cristòfol]], patró de la ciutat de Castelló. | ||
Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura. | Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura. | ||
== Vore també == | |||
* [[Mare de Deu del Lledó]] | |||
* [[Perot de Granyana]] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||