Diferència entre les revisions de "Polònia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 67:

Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es van assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], despuix de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament despuix de la [[Segona Guerra Mundial]].

En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la ~~van~~ governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i ~~van~~ integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.

En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la varen governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i varen integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.

La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]] '', acta adoptada pel ''[[Sejm]] '' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]] ''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]].

En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots ~~van~~ voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].

En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots varen voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].

Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans van propondre la creació d'un [[Regne de Polònia (1916–1918)|regne polonés]] el [[5 de novembre]] de [[1916]]. L'elecció d'un rei fon posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la [[Casa d'Habsburgo]]. L'independència d'este estat polonés ocupat militarment era dubtosa, i el governador General alemà, [[coronel General]] [[Hans Hartwig Von Beseler]], eixercia el poder [[de fet]].

Llínea 77:

En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Després d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–[[1919]])|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un [[corredor polonés]] una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura.

Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte ~~a l'~~abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref>

Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte en abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref>

L'1 de setembre de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li ~~van~~ declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es ~~van~~ atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]].

L'1 de [[setembre]] de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es varen atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]].

Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] ~~van~~ ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], ~~van~~ patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya.

Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] varen ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], varen patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya.

A finals dels [[anys 1980]] un moviment d'oposició al govern, encapçalament pel sindicat obrer [[Solidarnosc]] va conseguir posar en escac el règim [[estalinisme|estalinista]]([[Comunisme|Comunista]]), recolzat per les [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|potencies occidentals]] i la [[Iglésia Catòlica]], que va conseguir influir en el procés, a través dels seus líders, per a refermar la restauració de les llibertats democràtiques, el respecte als drets humans i el [[capitalisme]] i el lliure mercat com a bases del sistema econòmic (ya iniciada a través de reformes de [[lliberalisme|lliberalisadores]] per l'anterior administració) davall un règim [[multipartidisme|multipartidista]] electoral [[parlamentarisme|parlamentari]], donant lloc al modern Estat polonés, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'[[Unió Europea]] en [[2004]].

@@ Llínea 67: / Llínea 67: @@
 Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es van assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], despuix de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament despuix de la [[Segona Guerra Mundial]].
-En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.
+En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la varen governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i varen integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.
 La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]] '', acta adoptada pel ''[[Sejm]] '' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]] ''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]].
-En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots van voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el  [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].
+En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots varen voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el  [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].
 Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans van propondre la creació d'un [[Regne de Polònia (1916–1918)|regne polonés]] el [[5 de novembre]] de [[1916]]. L'elecció d'un rei fon posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la [[Casa d'Habsburgo]]. L'independència d'este estat polonés ocupat militarment era dubtosa, i el governador General alemà, [[coronel General]] [[Hans Hartwig Von Beseler]], eixercia el poder [[de fet]].
@@ Llínea 77: / Llínea 77: @@
 En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Després d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–[[1919]])|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un [[corredor polonés]] una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura.
-Polònia  va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte a l'abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref>
+Polònia  va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte en abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref>
-L'1 de setembre de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li van declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es van atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]].
+L'1 de [[setembre]] de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es varen atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]].
-Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] van ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], van patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya.
+Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] varen ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], varen patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya.
 A finals dels [[anys 1980]] un moviment d'oposició al govern, encapçalament pel sindicat obrer [[Solidarnosc]] va conseguir posar en escac el règim [[estalinisme|estalinista]]([[Comunisme|Comunista]]), recolzat per les [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|potencies occidentals]] i la [[Iglésia Catòlica]], que va conseguir influir en el procés, a través dels seus líders, per a refermar la restauració de les llibertats democràtiques, el respecte als drets humans i el [[capitalisme]] i el lliure mercat com a bases del sistema econòmic (ya iniciada a través de reformes de [[lliberalisme|lliberalisadores]] per l'anterior administració) davall un règim [[multipartidisme|multipartidista]] electoral [[parlamentarisme|parlamentari]], donant lloc al modern Estat polonés, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'[[Unió Europea]] en [[2004]].