Diferència entre les revisions de "Castell de Fadrell" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

El '''Castell de Fadrell''', també conegut com a Castell Vell, Castell de la Magdalena, o dels Moros, es un castell situat en el terme municipal de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'un castell d'orige musulmà construït entre els sigles XI i XIII. En l'actualitat està en ruïnes encara que n'hi han restes dels quatre recints.

El '''Castell de Fadrell''', també conegut com a Castell Vell, Castell de la Magdalena, o dels Moros, ées un castell situat en el terme municipal de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'un castell d'orige musulmà construït entre els sigles [[sigle XI|XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. En l'actualitat està en ruïnes encara que n'hi han restes dels quatre recints.

== Descripció ==

Llínea 9:

Primer recint: El qual se li nomena Alcassaba o recint fortificat, de forma poligonal, composta per: Torre de l'Homenage. Torre tipo gaveta, adossada a la muralla. Torre del Noroest, destacada per les seues sageteres. Torre del Surest i Torre del Surest, que estan totalment en ruïnes. Mentres que la Torre Barbacana del Noroest assegurava l'entrada al lloc, en sageteres.

Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el sigle XV, la cuina i l'aljup en el sigle XVII i des del XVIII permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell.

Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el sigle XV, la cuina i l'aljup en el [[sigle XVII]] i des del [[sigle XVIII|XVIII]] permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell.

Tercer recint: A on destaca la Gran torre de tapiador, que s'ubica en la part Noroest.

Llínea 17:

== El nom de Fadrell ==

El nom de ''Fadrell'', ve del nom que se'ls donava a les ~~menudes~~ comunitats rurals musulmanes en forma d'~~alquerías~~ repartides a lo llarc de la comarca.

El nom de ''Fadrell'', ve del nom que se'ls donava a les chicotetes comunitats rurals musulmanes en forma d'[[alqueria|alqueries]] repartides a lo llarc de la comarca.

== Història ==

Els seus orígens no estan tan clars, daten del sigle X o XI. Provablement, tributari del no menys conegut [[El Sit]], despuix va ser somés pels almoràvits. A mitan de l'any 1172 les terres de Fadrell varen ser tributàries d'[[Alfons II]] d'Aragó qui, en posterioritat, li les va entregar al bisbe de [[Tortosa]]. El Castell de Fadrell va ser reconquistat en 1233 per [[Jaume I]].

Els seus orígens no estan tan clars, daten del [[sigle X]] o [[Sigle XI|XI]]. Provablement, tributari del no menys conegut [[El Sit]], despuix va ser somés pels almoràvits. A mitan de l'any [[1172]] les terres de Fadrell varen ser tributàries d'[[Alfons II]] d'Aragó qui, en posterioritat, li les va entregar al bisbe de [[Tortosa]]. El Castell de Fadrell va ser reconquistat en [[1233]] per [[Jaume I]].

== Protecció ==

El Castell de Fadrell està baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret del 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

El Castell de Fadrell està baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret del 22 d'abril de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

== Vore també ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''Castell de Fadrell''', també conegut com a Castell Vell, Castell de la Magdalena, o dels Moros, es un castell situat en el terme municipal de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'un castell d'orige musulmà construït entre els sigles XI i XIII. En l'actualitat està en ruïnes encara que n'hi han restes dels quatre recints.
+El '''Castell de Fadrell''', també conegut com a Castell Vell, Castell de la Magdalena, o dels Moros, ées un castell situat en el terme municipal de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'un castell d'orige musulmà construït entre els sigles [[sigle XI|XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. En l'actualitat està en ruïnes encara que n'hi han restes dels quatre recints.
 == Descripció ==
@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 Primer recint: El qual se li nomena Alcassaba o recint fortificat, de forma poligonal, composta per: Torre de l'Homenage. Torre tipo gaveta, adossada a la muralla. Torre del Noroest, destacada per les seues sageteres. Torre del Surest i Torre del Surest, que estan totalment en ruïnes. Mentres que la Torre Barbacana del Noroest assegurava l'entrada al lloc, en sageteres.
-Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el sigle XV, la cuina i l'aljup en el sigle XVII i des del XVIII permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell.
+Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el sigle XV, la cuina i l'aljup en el [[sigle XVII]] i des del [[sigle XVIII|XVIII]] permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell.
 Tercer recint: A on destaca la Gran torre de tapiador, que s'ubica en la part Noroest.
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 == El nom de Fadrell ==
-El nom de ''Fadrell'', ve del nom que se'ls donava a les menudes comunitats rurals musulmanes en forma d'alquerías repartides a lo llarc de la comarca.
+El nom de ''Fadrell'', ve del nom que se'ls donava a les chicotetes comunitats rurals musulmanes en forma d'[[alqueria|alqueries]] repartides a lo llarc de la comarca.
 == Història ==
-Els seus orígens no estan tan clars, daten del sigle X o XI. Provablement, tributari del no menys conegut [[El Sit]], despuix va ser somés pels almoràvits. A mitan de l'any 1172 les terres de Fadrell varen ser tributàries d'[[Alfons II]] d'Aragó qui, en posterioritat, li les va entregar al bisbe de [[Tortosa]]. El Castell de Fadrell va ser reconquistat en 1233 per [[Jaume I]].
+Els seus orígens no estan tan clars, daten del [[sigle X]] o [[Sigle XI|XI]]. Provablement, tributari del no menys conegut [[El Sit]], despuix va ser somés pels almoràvits. A mitan de l'any [[1172]] les terres de Fadrell varen ser tributàries d'[[Alfons II]] d'Aragó qui, en posterioritat, li les va entregar al bisbe de [[Tortosa]]. El Castell de Fadrell va ser reconquistat en [[1233]] per [[Jaume I]].
 == Protecció ==
-El Castell de Fadrell està baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret del 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
+El Castell de Fadrell està baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret del 22 d'abril de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
 == Vore també ==