Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
La primera tentativa de normalisació de l´escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, alla per l´any [[1891]], a l´entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l´ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes. | La primera tentativa de normalisació de l´escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, alla per l´any [[1891]], a l´entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l´ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes. | ||
Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891). Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per | Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891). Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor. | ||
Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; mes tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En [[1929]] alguns les adoptaren per a les Illes Balears. | Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; mes tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En [[1929]] alguns les adoptaren per a les Illes Balears. | ||