Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"
| Llínea 298: | Llínea 298: | ||
Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia ([[Rita Barberà]]) i a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]] | Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia ([[Rita Barberà]]) i a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]] | ||
No obstant, en l'interior del partit, la posició de Lizondo es va vore debilitada, segurament pel seu estat de salut, com va evidenciar el desmai que va sofrir en les Corts i al distanciament dels principis que varen originar el naiximent d'este partit. Obligat per les circumstàncies, González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la [[Joventut Valencianista]], per considerar-les massa nacionalistes, va cedir la presidència del partit al president de les Corts [[Héctor Villalba]], qui no estava considerat anticatalaniste i fins i tot compartia certes idees en el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria en l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de [[1996]], Lizondo moriria un | No obstant, en l'interior del partit, la posició de Lizondo es va vore debilitada, segurament pel seu estat de salut, com va evidenciar el desmai que va sofrir en les Corts i al distanciament dels principis que varen originar el naiximent d'este partit. Obligat per les circumstàncies, González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la [[Joventut Valencianista]], per considerar-les massa nacionalistes, va cedir la presidència del partit al president de les Corts [[Héctor Villalba]], qui no estava considerat anticatalaniste i fins i tot compartia certes idees en el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria en l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de [[1996]], Lizondo moriria un mes despuix de la seua expulsió. | ||
La mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials. L'any [[2011]], sent el seu president, [[Josep Manuel Miralles]], el partit va ser entregat al [[PPCV]] que presidia en aquells anys, [[Francisco Camps]], donant fi a la seua existència. | La mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials. L'any [[2011]], sent el seu president, [[Josep Manuel Miralles]], el partit va ser entregat al [[PPCV]] que presidia en aquells anys, [[Francisco Camps]], donant fi a la seua existència. | ||