120 197
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 30:
Llínea 30: − +
Text reemplaça - 's on ' a 's a on '
El més de juliol de l'any 2008, l'[[Arqueologia|arqueòlec]] israelita [[Yosef Garfinkel]] va trobar unes restes de ceràmica en inscripcions en [[Kirbet Qeiyafa]], i va considerar que eren les mostres més antigues d'escritura hebrea mai trobades fins al moment; els seus estudis varen concloure que la seua cronologia es remontava al 1000aC.<ref name="bbc20081030">BBC News, 30 d'octubre 2008, [http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/7700037.stm 'Oldest Hebrew script' is found], Consultat el 3 de març de 2010</ref><ref name="mailonline">Mail Online, 31 octubre 2008, [http://www.dailymail.co.uk/news/worldnews/article-1081850/Proof-David-slew-Goliath-Israeli-archaeologists-unearth-oldest-Hebrew-text.html Daily Mail], Consultat el 3 de març de 2010</ref> Per la seua banda, l'arqueòlec [[Amihai Mazar]] va considerar que l'inscripció estava escrita en llengua proto-cananea, manifestant les seues reserves al respecte, puix la diferència entre les grafies i entre les llengües d'este periodo està poc clara, sugerint que potser resultava excessiu considerar a aquell text com llengua hebrea.<ref name="bbc2">[http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/7700037.stm BBC News 30.10.08, Consultat el 20 de maig de 2010]</ref>
El més de juliol de l'any 2008, l'[[Arqueologia|arqueòlec]] israelita [[Yosef Garfinkel]] va trobar unes restes de ceràmica en inscripcions en [[Kirbet Qeiyafa]], i va considerar que eren les mostres més antigues d'escritura hebrea mai trobades fins al moment; els seus estudis varen concloure que la seua cronologia es remontava al 1000aC.<ref name="bbc20081030">BBC News, 30 d'octubre 2008, [http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/7700037.stm 'Oldest Hebrew script' is found], Consultat el 3 de març de 2010</ref><ref name="mailonline">Mail Online, 31 octubre 2008, [http://www.dailymail.co.uk/news/worldnews/article-1081850/Proof-David-slew-Goliath-Israeli-archaeologists-unearth-oldest-Hebrew-text.html Daily Mail], Consultat el 3 de març de 2010</ref> Per la seua banda, l'arqueòlec [[Amihai Mazar]] va considerar que l'inscripció estava escrita en llengua proto-cananea, manifestant les seues reserves al respecte, puix la diferència entre les grafies i entre les llengües d'este periodo està poc clara, sugerint que potser resultava excessiu considerar a aquell text com llengua hebrea.<ref name="bbc2">[http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/7700037.stm BBC News 30.10.08, Consultat el 20 de maig de 2010]</ref>
El calendari trobat en [[Guèzer]] l'any 1908 presenta una cronologia del [[Sigle X aC]], l'época tradicional del regnat del [[rei Davit]] i del [[rei Salomó]]. El calendari presenta una llista d'estacions i d'activitats agrícoles relacionades en cada moment de l'any, escrites en una escritura semítica antiga, relacionada en l'[[alfabet fenici]],<ref>{{ref-web|url= http://www.biblicalarchaeology.org/uncategorized/is-it-tenable/| consulta=20 maig 2013|títul=Is it “Tenable”? Scholars Debate “Jezebel” Sea}}</ref> aquell que a través dels antics grecs i la civilisació [[Etruscs|etrusca]] va esdevindre la grafia llatina. El text del calendari de Guèzer no té vocals, i no ampra [[mater lectionis]] (consonants per a transcriure vocals) inclús en aquells punts on la llengua hebrea posterior ho requeria.
El calendari trobat en [[Guèzer]] l'any 1908 presenta una cronologia del [[Sigle X aC]], l'época tradicional del regnat del [[rei Davit]] i del [[rei Salomó]]. El calendari presenta una llista d'estacions i d'activitats agrícoles relacionades en cada moment de l'any, escrites en una escritura semítica antiga, relacionada en l'[[alfabet fenici]],<ref>{{ref-web|url= http://www.biblicalarchaeology.org/uncategorized/is-it-tenable/| consulta=20 maig 2013|títul=Is it “Tenable”? Scholars Debate “Jezebel” Sea}}</ref> aquell que a través dels antics grecs i la civilisació [[Etruscs|etrusca]] va esdevindre la grafia llatina. El text del calendari de Guèzer no té vocals, i no ampra [[mater lectionis]] (consonants per a transcriure vocals) inclús en aquells punts a on la llengua hebrea posterior ho requeria.
[[Archiu:Silwan-inscr.jpg|esquerra|thumb|La llinda de [[Shebna]], procedent de la tomba d'un servent real de Siloam, data del [[sigle VII aC]].]]
[[Archiu:Silwan-inscr.jpg|esquerra|thumb|La llinda de [[Shebna]], procedent de la tomba d'un servent real de Siloam, data del [[sigle VII aC]].]]