1796
edicions
Canvis
→Renaiximent
Atres filòsofs de la renaixença influents varen ser [[Giovanni Pico della Mirandola|Pico della Mirandola]], [[Nicolás de Cusa|Nicolas de Cusa]], [[Michel de Montaigne]], [[Francisco Suárez]], [[Erasmo de Rotterdam]], [[Pietro Pomponazzi]], [[Bernardino Telesio]], [[Johannes Reuchlin]], [[Tommaso Campanella]], [[Gerolamo Cardano]] i [[Luis Vives]]
Atres filòsofs de la renaixença influents varen ser [[Giovanni Pico della Mirandola|Pico della Mirandola]], [[Nicolás de Cusa|Nicolas de Cusa]], [[Michel de Montaigne]], [[Francisco Suárez]], [[Erasmo de Rotterdam]], [[Pietro Pomponazzi]], [[Bernardino Telesio]], [[Johannes Reuchlin]], [[Tommaso Campanella]], [[Gerolamo Cardano]] i [[Luis Vives]]
==== Edat Moderna ====
La '''filosofia moderna''' és aquella [[filosofia]] desenrollada durant la [[edat moderna]] i associada en la [[modernitat]]. No és una doctrina concreta o escola (per lo que no deu ser confosa en moviments específics com el [[Modernisme (art)|Modernisme]]), a pesar de que molts autors d'esta era compartixen certs supòsits comuns, la qual cosa ajuda per a distinguir-la de filosofia anterior i posterior.
El sigle XVII marca l'inici de la filosofia moderna, mentres que el començ del sigle XX marca aproximadament el seu fi. Quanta part del [[Renaixença]] deuria ser inclós com a part de la filosofia moderna és un assunt controvertit: el [[Filosofia renaixentista|Renaixença Primerenca]] és a sovint considerat menys modern i més medieval comparat a l'Alta Renaixença més tardà. També es debat si la modernitat ha acabat o no en el sigle XX i si ha segut reemplaçada per la [[posmodernitat]]. Cóm un decidix estes qüestions determina l'alcanç de l'us del concepte de «filosofia moderna». Un atre d'estos usos és datar la filosofia moderna des de la «Era de la Raó», a on la filosofia sistemàtica es va fer comuna, la qual cosa exclou a [[Erasmo de Rotterdam]] i a [[Nicolás Maquiavelo]] com a «filòsofs moderns». Una atra forma és datar-la, de la mateixa forma que la majoria del periodo modern està datat, des del [[Renaixença]]. Per a alguns, la filosofia moderna va terminar en 1800 en el sorgiment del [[hegelianisme]] i del [[idealisme]]. Una visió general tindria llavors a Erasmo de Rotterdam, [[Francis Bacon]], Nicolás Maquiavelo i [[Galileo Galilei]] com a representants de l'auge del [[empirisme]] i del [[Humanisme renaixentiste|humanisme]].
Durant els sigles XVII i XVIII, les figures importants en [[Filosofia de la ment|filosofia de ment]], [[epistemologia]] i [[metafísica]] es podien dividir aproximadament en dos grups principals. El [[racionalisme]], dominant en França i Alemània, que argumentava que tot coneiximent té que escomençar d'idees innates en la ment. Racionalistes importants varen ser [[René Descartes]], [[Baruch Spinoza]], [[Gottfried Leibniz]], i [[Nicolas Malebranche|Nicolás Malebranche]]. El [[empirisme]], per un atre costat, va defendre que el coneiximent sempre escomença per l'experiència sensorial que rebem a través dels sentits. Figures importants d'esta llínea de pensament varen ser [[David Hume]], [[John Locke]] i [[George Berkeley]]. L'ètica i la filosofia política generalment no es subsume dins d'estes categories, encara que tots estos filòsofs varen treballar en la [[ètica]] en els seus estils distintius propis. Atres figures importants en [[filosofia política]] són [[Thomas Hobbes]] i [[Jean-Jacques Rousseau]].
A fins del sigle XVIII, [[Immanuel Kant]] va establir un sistema filosòfic innovador que pretenia reconciliar el racionalisme i l'empirisme. Tinguera o no raó, la disputa filosòfica va continuar. Kant va influir fortament en les obres filosòfiques alemanes a principis del sigle XIX, començant aixina la tradició del [[idealisme alemà]]. El tema característic de l'idealisme va ser que el món i la ment deuen entendre's d'acort a les mateixes categories. L'idealisme alemà va culminar en el treball de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]], qui, entre moltes atres coses, va dir que «lo real és racional; lo racional és real».
El sigle XIX es va caracterisar per ser en gran partix una reacció a la filosofia de [[Immanuel Kant]], i en l'últim terç a la publicació de ''[[L'orige de les espècies]]''. Va començar en el desenroll del [[idealisme alemà]] (principalment [[Johann Gottlieb Fichte|Fichte]], [[Friedrich Schelling|Schelling]] i [[Hegel]]), pero va seguir en una cantitat d'atres moviments, la majoria dels quals varen ser creats per filòsofs treballant des de fòra del món acadèmic. En Alemània, els excessos metafísics de l'idealisme varen donar lloc a un moviment [[Neokantisme|neokantista]]. [[Arthur Schopenhauer]] va dur l'idealisme a la conclusió de que el món no era més que un inútil joc d'imàgens i desijos, i va defendre el [[ateisme]] i el [[pessimisme]]. [[Friedrich Nietzsche|Nietzsche]], en canvi, va considerar que açò no duya al pessimisme, sino a la possibilitat d'un nou tipo de llibertat, va proclamar la [[mort de Deu]] i junt en [[Søren Kierkegaard|Kierkegaard]] varen assentar les bases per a la filosofia [[Existencialisme|existencialiste]]. [[Auguste Comte]] va falcar el terme «[[positivisme]]» i va popularisar l'escola del mateix nom. En l'ètica, [[Jeremy Bentham]] i [[John Stuart Mill]] varen elaborar el [[utilitarisme]], segons el qual l'acció correcta és aquella que produïx la major cantitat de felicitat general. [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]] varen invertir la filosofia hegeliana per a assentar les bases del [[materialisme dialèctic]]. En els Estats Units, [[Charles Sanders Peirce]], [[William James]] i [[John Dewey]] varen donar orige a l'escola [[Pragmatisme|pragmatista]]. Pel final del sigle, [[Edmund Husserl]] va iniciar l'escola de la [[fenomenologia transcendental]]. En l'últim terç del sigle, [[Gottlob Frege]] va escomençar en el seu treball en [[llògica matemàtica]], que hauria de proveir les ferramentes per a la [[filosofia analítica]], pero que permaneixeria desconegut fins al sigle XX. La filosofia britànica del sigle XIX de poc va ser dominada pel pensament neohegelià i com a reacció contra açò, figures com [[Bertrand Russell]] i [[George Edward Moore]] varen crear el moviment de la [[filosofia analítica]], que és essencialment una actualisació de l'empirisme tradicional acomodant l'invenció de la [[llògica]] moderna pel matemàtic alemà [[Gottlob Frege]].
== Referències ==
== Referències ==