Canvis

|}

|}

* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual la RACV considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiossos o en referència a persones en molt alt estatus.  

* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiossos o en referència a persones en molt alt estatus.

* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.

* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.

* La RACV admet tot lo món / tot el món; mentres que la AVL afegix ''tothom'' i l'impersonal ''hom'', els quals son formes impròpies en el valencià actual.

* La RACV admet soles tot lo món / tot el món; mentres que la AVL afegix ''tothom'' i l'impersonal ''hom'', els quals son formes impròpies en valencià i en tot cas arcaïsmes.

* Igualment, cada u és la forma general valenciana; mentres que la AVL tendix a preferir cadascú.   

* Igualment, cada u és la forma general valenciana; mentres que la AVL tendix a preferir cadascú.   

* Us sempre del pronom dèbil nos (o mos segons contexte); mentres que la AVL utilisa ''ens / 'ns''. De fet, la RACV considera ''ens / 'ns'' com formes arcaiques paraleles i extranyes en el valencià actual.  

* Us sempre del pronom dèbil nos (o mos segons contexte); mentres que la AVL utilisa ''ens / 'ns''. De fet, la RACV considera ''ens / 'ns'' com formes arcaiques paraleles i extranyes en el valencià actual.  

* La RACV soles admet vos com pronom feble per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.

* La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV. Soles se troba com impersonal acompanyant al verp haver i molt ocassioanlment a vore.

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV. Soles se troba com impersonal acompanyant al verp haver.

* Us del pronom i adjetiu atre com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' considerat una variació arcaica paralela, la qual es preferida per la AVL.

* Us del pronom i adjectiu atre com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual es preferida per la AVL.

===El verp===

===El verp===

{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}

{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}

Els [[verps]] en valencià constituixen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Es dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):   

Els [[verps]] en valencià constituixen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Es dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va prou més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):   

* Us exclusiu de la flexió verbal valenciana més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Us exclusiu de la flexió verbal valenciana més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Els verps valencians utilisen en diversses formes verbals de l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu e imperatiu la ''x'' (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant, reflexant su pronunciación habitual, com en peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' como /ʃ/, que no escriu pels problemes de la seua ortografia en les eixs (x) seguides de consonant.

* Els verps valencians utilisen en diversses formes verbals de l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu e imperatiu la ''x'' (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant, reflexant su pronunciación habitual, com en peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' como /ʃ/. La seua ortografia te problemes en les eixs (x) seguides de consonant.

* Manteniment invariable de la rail en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: nascut, nasqué, (que ell) cresca.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: nascut, nasqué, (que ell) cresca.

* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu e imperatiu de  se formen frequentement en a com: (que vosatros) digau, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''digueu, vingueu''.

* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en a com: (que vosatros) digau, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''digueu, vingueu''.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació como en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -is-, -eix'' com en: ''produeixen, construisquen, consumeix''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) consumix.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació como en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -is-, -eix'' com en: ''produeixen, construisquen, consumeix''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) consumix.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua rail: conseguir, lliberar, baixar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar''.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar''.

* Recomanació de les formas del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer), encara que feya també s'admet.

* Recomanació de les formas del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer), encara que feya també s'admet.

===L'adverbi===

===L'adverbi===

Els [[Adverbi|adverbis]] són una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> Entre les singularitats valencianes del estàndart de la RACV se troben:

Els [[Adverbi|adverbis]] són una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> Entre les singularitats valencianes que reconeix la RACV i no la AVL se troben:

* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en conte de ''així''.

* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de ''així''.

* Existix divergència en els adverbis temporales: ans (castellà ''antes''), despuix, pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces'') etc. No obstant, les dos acadèmies admitixen adés (castellà antes), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Les paraules de la AVL abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores no s'admitixen o no es recomanen.

* Existix divergència en els adverbis temporales: ans (castellà ''antes''), despuix (castellà ''después''), pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces''), etc. No obstant, les dos acadèmies admitixen adés (antes), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Els adverbis de la AVL abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores no s'admitixen o no es recomanen.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que frequentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.  

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

* Atres adverbis com els de lloc: avant (castellà ''adelante''), arrere (castellà ''atrás''), llunt; o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: endavant (castellà ''adelante''), enrere (castellà ''atrás''), lluny, bastant, quasi, gaire.

* Atres adverbis com els de lloc: avant (castellà ''adelante''), arrere (castellà ''atrás''), llunt; o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: endavant (castellà ''adelante''), enrere (castellà ''atrás''), lluny, bastant, quasi, gaire.

Les [[prepocició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques particulars de les Normes del Puig estan:  

Les [[prepocició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques particulars de les Normes del Puig estan:  

* Utilisació de la preposició en fusionant en ella els diverssos ussos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en son pare, està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'', que és un catalanisme modern, careix de tota tradició clàssica i és completament alié en valencià.

* Utilisació de la preposició en fusionant en ella els diverssos ussos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en son pare, està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'', que és un catalanisme modern, careix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

* La preposició a se tendix a transformar en ad davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.

* La preposició a se tendix a transformar en ad davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.