Canvis

Les Normes d'El Puig foren oficialisades pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>  

Les Normes d'El Puig foren oficialisades pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>  

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant una previsible derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentaria distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits les [[Normes de Castelló]] regulades per la AVL unitaries en el [[idioma català|català]].

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits les [[Normes de Castelló]] regulades per la AVL unitaries en el [[idioma català|català]].