Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"

Llínea 236: Llínea 236:
L'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] va ser aprovat per la  Llei Orgànica 5/1982, del 1 de juliol. Les Corts han portat a terme varies reformes de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. La primera d'elles per mig de Llei Orgànica 4/1991, de 13 de març, que modificava l'artícul 12.4, determinava que la data per a celebrar les eleccions autonòmiques sería el quart dumenge de maig. La segona reforma, per mig de Llei Orgànica 5/1994, de 24 de març, va supondre l'inclusió d'una nova disposició adicional tercera que expressava que "totes les competències atribuïdes per este Estatut queden incorporades plenament i s'assumixen en caràcter estatutari per la Generalitat Valenciana". L'última reforma i la més important va ser l'any 2006 (Llei Orgànica 1/2006, 10 d'abril), que entre atres coses, incorporava a la AVL com a entitat normativa del ''valencià''.
L'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] va ser aprovat per la  Llei Orgànica 5/1982, del 1 de juliol. Les Corts han portat a terme varies reformes de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. La primera d'elles per mig de Llei Orgànica 4/1991, de 13 de març, que modificava l'artícul 12.4, determinava que la data per a celebrar les eleccions autonòmiques sería el quart dumenge de maig. La segona reforma, per mig de Llei Orgànica 5/1994, de 24 de març, va supondre l'inclusió d'una nova disposició adicional tercera que expressava que "totes les competències atribuïdes per este Estatut queden incorporades plenament i s'assumixen en caràcter estatutari per la Generalitat Valenciana". L'última reforma i la més important va ser l'any 2006 (Llei Orgànica 1/2006, 10 d'abril), que entre atres coses, incorporava a la AVL com a entitat normativa del ''valencià''.


Tant l'actual estatut d'autonomia valencià aprovat per Les Corts el 27 de març de l'any 2006 (en vigència durant més de dos décades) com el seu predecessor, són clars i concisos a l'hora de concretar el nom i l'entitat del Idioma Valencià. En abdós Cartes Magnes (marc jurídic i llegislatiu valencià de ranc màxim, supeditat únicament a la Constitució espanyola), el Idioma Valencià està definit com la ''llengua pròpia dels valencians'' a la que se li reconeix i otorga (en justícia) el seu caràcter de Idioma.  
Tant l'actual estatut d'autonomia valencià aprovat per Les Corts el 27 de març de l'any 2006 com el seu predecessor (en vigència durant més de dos décades), són clars i concisos a l'hora de concretar el nom i l'entitat del Idioma Valencià. En abdós Cartes Magnes (marc jurídic i llegislatiu valencià de ranc màxim, supeditat únicament a la Constitució espanyola), el Idioma Valencià està definit com la ''llengua pròpia dels valencians'' a la que se li reconeix i otorga (en justícia) el seu caràcter de Idioma.  


L'Estatut valencià de l'any 1982 respecte a la llengua valenciana, dia lo següent:
L'Estatut valencià de l'any 1982 respecte a la llengua valenciana, dia lo següent: