Diferència entre les revisions de "Placa tectònica"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:


== Descobriment ==
== Descobriment ==
Encara que la teoria de la [[tectònica]] de plaques va ser formalment establida en les décades de 1960 i 1970, en realitat és producte de més de dos sigles d'observacions [[Geologia|geològiques]] i [[geofísica]]s. En el sigle XIX es va observar que en el passat remot de la Terra varen existir numeroses [[Conca sedimentària|conques sedimentàries]], en #gruixa [[Estratigrafia|estratigràfics]] de fins a dèu voltes els observats en l'interior dels [[continent]]s, i que –posteriorment– processos desconeguts les varen deformar i varen originar [[cordilleres]]: successions montanyoses d'enormes dimensions que poden incloure [[Serrania|serres]] paraleles.
Encara que la teoria de la [[tectònica]] de plaques va ser formalment establida en les décades de 1960 i 1970, en realitat és producte de més de dos sigles d'observacions [[Geologia|geològiques]] i [[geofísica|geofísiques]]s. En el sigle XIX es va observar que en el passat remot de la Terra varen existir numeroses [[Conca sedimentària|conques sedimentàries]], en gruixa[[Estratigrafia|estratigràfics]] de fins a dèu voltes els observats en l'interior dels [[continent]]s, i que –posteriorment– processos desconeguts les varen deformar i varen originar [[cordilleres]]: successions montanyoses d'enormes dimensions que poden incloure [[Serrania|serres]] paraleles.
A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans.
A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans.


Llínea 18: Llínea 18:
# Calor pel [[Fricció|roce]] per la gravetat, que propicia el desplaçament dels elements pesats cap al centre, i dels llaugers cap amunt. En fer-ho, la [[fricció]] genera calor.
# Calor pel [[Fricció|roce]] per la gravetat, que propicia el desplaçament dels elements pesats cap al centre, i dels llaugers cap amunt. En fer-ho, la [[fricció]] genera calor.
# En gelar-se, el núcleu incrementa el seu tamany. Un fenomen similar ocorre per refredat de l'aigua, que en fer-ho desprén calor.<ref> «[http://www.astroseti.org/noticia/2119/por_que_esta_caliente_interior_tierra ¿Per qué està calent l'interior de la Terra?]» en ''Astroseti''.</ref>
# En gelar-se, el núcleu incrementa el seu tamany. Un fenomen similar ocorre per refredat de l'aigua, que en fer-ho desprén calor.<ref> «[http://www.astroseti.org/noticia/2119/por_que_esta_caliente_interior_tierra ¿Per qué està calent l'interior de la Terra?]» en ''Astroseti''.</ref>
== Tipos de plaques ==
Les plaques litosfèriques són essencialment de dos tipos, segons la classe de corfa que forma la superfície. Hi ha dos classes de corfa: la [[corfa oceànica|oceànica]] i la [[corfa continental|continental]].
* '''Plaques oceàniques'''. Estan cobertes íntegrament per corfa oceànica, prima, de composició bàsica: ferro i magnesi dominants. Apareixen sumergides en tota la seua extensió, salve per existència d'edificis volcànics [[intraplaca]], dels quals els destacats per alts apareixen emergits, o per arcs [[Illa|insulars]] (d'illes) en algun de les seues vores. Els eixemples més notables s'ubiquen en el Pacífic: la [[placa Pacífica|del Pacífic]], la [[placa de Naixca]], la [[placa de Cocos]] i la [[placa Filipina]].
* '''Plaques mixtes'''. Són plaques parcialment cobertes per [[corfa continental]] i aixina mateix en part per [[corfa oceànica]]. La majoria de les plaques són d'estes característiques. Per a que una placa siga íntegrament continental tindria que carir de vores de tipo divergent (dorsals) en el seu contorn. En teoria açò és possible en fases de convergència i de [[Antítesis|colisió]] de fragments continentals. Aixina poden interpretar-se algunes subplaques que constituïxen els continents. Valen com a eixemples de plaques mixtes la [[placa Suramericana]] i la [[placa Euroasiàtica]].
== Plaques tectòniques del món ==
Actualment existixen les següents [[Llista de plaques tectòniques|plaques tectòniques]] en la superfície de la Terra en llímits més o menys definits, que es dividixen en 15 plaques majors (o principals) i 42 plaques menors (o secundàries).
=== Les 15 plaques majors ===
[[Archiu:Placas tectonicas mayores.svg|300px|thumb|Les 15 plaques tectòniques majors]]
<*div style="font-size:100%; -moz-column-count:3; column-count:3;">
* [[Placa Africana]]
* [[Placa Antàrtica]]
* [[Placa Aràbiga]]
* [[Placa de Cocos]]
* [[Placa de Naixca]]
* [[Placa del Carib]]
* [[Placa del Pacífic]]
* [[Placa Euroasiàtica]]
* [[Placa Filipina]]
* [[Placa Índia]]
* [[Placa Indoaustraliana]]
* [[Placa Juan de Fuca]]
* [[Placa Nortamericana]]
* [[Placa Scotia]]
* [[Placa Suramericana]]
</div>