Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"

Llínea 338: Llínea 338:
|}
|}


El [[Poble Valencià|poble valencià]], en general, i el [[valencianisme]], en particular, esperava que Unió Valenciana es fera càrrec de la Conselleria de Cultura i Educació per a poder oficialisar el valencià baix les [[Normes d'El Puig]], o siga, la llengua valenciana, encara que tingueren una forta oposició per part del [[pancatalanisme]] valencià.
El [[Poble Valencià|poble valencià]], en general, i el [[valencianisme]], en particular, esperava que Unió Valenciana es fera càrrec de la Conselleria de Cultura i Educació per a poder oficialisar el valencià baix les [[Normes d'El Puig]], o siga, la llengua valenciana, encara que tingueren una forta oposició per part del [[pancatalanisme]] valencià, pero no va ser aixina. En l' any 1997, Unió Valenciana va governar en dos conselleries: Agricultura i Peixca, per a Ramón-Llin i Mig Ambient, per a José Manuel Castellà. Ademés, Vicent González Lizondo va ser investit President de les Corts Valencianes.   


Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia ([[Rita Barberà]]) i a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]].
Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia ([[Rita Barberà]]) i a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]].