Diferència entre les revisions de "Pèndul de Charpy"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: « La '''péndola de Charpy''' és un péndola ideat per Georges Charpy que s'utilisa en ensajos per a determinar la tenacitat d'un material. Són en...»)
 
Llínea 5: Llínea 5:
 
== Fòrmula ==
 
== Fòrmula ==
 
L'energia absorbida en l'impacte per la proveta usualment es calcula com la diferència d'altures inicial i final de la péndola, açò supon, òbviament despreciar algunes pèrdues per roçament). La fòrmula de càlcul per a l'energia d'impacte és:
 
L'energia absorbida en l'impacte per la proveta usualment es calcula com la diferència d'altures inicial i final de la péndola, açò supon, òbviament despreciar algunes pèrdues per roçament). La fòrmula de càlcul per a l'energia d'impacte és:
 +
 +
{{equació|<math>\tau = P(h - h')g = Pl(\cos\beta - \cos\alpha)g \,</math>||left}}
 +
donde:
 +
* '''τ''' és l'energia amprada en el trencament en Joules
 +
* '''P''' és la massa de la péndola en Kg
 +
* '''g''' és la gravetat (9,8 m/s²)
 +
* '''h''' és l'altura inicial de la péndola
 +
* '''h' '''es l'altura final de la péndola
 +
* '''l''' és la llongitut de la péndola en metros
 +
* '''α''' y '''β''' són els ànguls que forma la péndola en la vertical ans i despuix de soltar-ho, respectivament.
 +
 +
== Història ==
 +
 +
En 1896 S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En 1897 *Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En 1901 [[Georges *Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref>
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Resiliència (ingenieria)|Resiliència]]
 +
* [[Ensaig de Izod]]
 +
* [[Ensaig de materials]]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
[[Categoria:Ensaig de materials|Péndola de Charpy]]
 +
[[Categoria:Instruments epónims]]
 +
[[Categoria:Ciència dels anys 1900]]
 +
[[Categoria:1901]]
 +
[[Categoria:Péndola]]
 +
{{Traduït de|es|Péndulo de Charpy}}

Revisió de 16:39 8 set 2016


La péndola de Charpy és un péndola ideat per Georges Charpy que s'utilisa en ensajos per a determinar la tenacitat d'un material. Són ensajos d'impacte d'una proveta entallada i ensajada a flexió en 3 punts. El péndola cau sobre l'esquena de la proveta i la part. La diferència entre l'altura inicial de la péndola (h) i la final despuix de l'impacte (h') permet medir la energia absorbida en el procés de fracturar la proveta. En estricte rigor es medix l'energia absorbida en l'àrea baix de la curva de càrrega, desplaçament que es coneix com a resiliència.

Fòrmula

L'energia absorbida en l'impacte per la proveta usualment es calcula com la diferència d'altures inicial i final de la péndola, açò supon, òbviament despreciar algunes pèrdues per roçament). La fòrmula de càlcul per a l'energia d'impacte és:

(left)

donde:

  • τ és l'energia amprada en el trencament en Joules
  • P és la massa de la péndola en Kg
  • g és la gravetat (9,8 m/s²)
  • h és l'altura inicial de la péndola
  • h' es l'altura final de la péndola
  • l és la llongitut de la péndola en metros
  • α y β són els ànguls que forma la péndola en la vertical ans i despuix de soltar-ho, respectivament.

Història

En 1896 S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En 1897 *Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En 1901 Georges *Charpy va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.[1]

Vore també

Enllaços externs

  1. Cedric W. Richards. , Wadsworth Publishing Company, Inc..