Diferència entre les revisions de "Pèndul de Charpy" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

== Fòrmula ==

L'energia absorbida en l'impacte per la proveta usualment es calcula com la diferència d'altures inicial i final de la péndola, açò supon, òbviament despreciar algunes pèrdues per roçament). La fòrmula de càlcul per a l'energia d'impacte és:

{{equació|<math>\tau = P(h - h')g = Pl(\cos\beta - \cos\alpha)g \,</math>||left}}

donde:

* '''τ''' és l'energia amprada en el trencament en Joules

* '''P''' és la massa de la péndola en Kg

* '''g''' és la gravetat (9,8 m/s²)

* '''h''' és l'altura inicial de la péndola

* '''h' '''es l'altura final de la péndola

* '''l''' és la llongitut de la péndola en metros

* '''α''' y '''β''' són els ànguls que forma la péndola en la vertical ans i despuix de soltar-ho, respectivament.

== Història ==

En 1896 S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En 1897 *Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En 1901 [[Georges *Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref>

== Vore també ==

* [[Resiliència (ingenieria)|Resiliència]]

* [[Ensaig de Izod]]

* [[Ensaig de materials]]

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Ensaig de materials|Péndola de Charpy]]

[[Categoria:Instruments epónims]]

[[Categoria:Ciència dels anys 1900]]

[[Categoria:1901]]

[[Categoria:Péndola]]

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 == Fòrmula ==
 L'energia absorbida en l'impacte per la proveta usualment es calcula com la diferència d'altures inicial i final de la péndola, açò supon, òbviament despreciar algunes pèrdues per roçament). La fòrmula de càlcul per a l'energia d'impacte és:
+{{equació|<math>\tau = P(h - h')g = Pl(\cos\beta - \cos\alpha)g \,</math>||left}}
+donde:
+* '''τ''' és l'energia amprada en el trencament en Joules
+* '''P''' és la massa de la péndola en Kg
+* '''g''' és la gravetat (9,8 m/s²)
+* '''h''' és l'altura inicial de la péndola
+* '''h' '''es l'altura final de la péndola
+* '''l''' és la llongitut de la péndola en metros
+* '''α''' y '''β''' són els ànguls que forma la péndola en la vertical ans i despuix de soltar-ho, respectivament.
+== Història ==
+En 1896 S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En 1897 *Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En 1901 [[Georges *Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref>
+== Vore també ==
+* [[Resiliència (ingenieria)|Resiliència]]
+* [[Ensaig de Izod]]
+* [[Ensaig de materials]]
+== Enllaços externs ==
+[[Categoria:Ensaig de materials|Péndola de Charpy]]
+[[Categoria:Instruments epónims]]
+[[Categoria:Ciència dels anys 1900]]
+[[Categoria:1901]]
+[[Categoria:Péndola]]
+{{Traduït de|es|Péndulo de Charpy}}