Diferència entre les revisions de "Lluís Bertran" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.

Canta la seua primera missa el 23 d'octubre de 1547. Ordenat sacerdot en 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]].

En 1549 mor son pare i es destinat a Valéncia i nomenat Mestre de Novicis i d'Estudiants perque tots consideraven a Lluís Bertran com a l'encarnació vivent de l'ideal dominicà. Valéncia es presa d'una pesta maligna, els religiosos son repartits i el Pare Lluís marcha al Convent de Santa Ana en [[Albaida]]. En el qual fon vicari en 1554.

En 1560 torna a Valéncia. Sant Domenech de Guzmán es l'ideal de vida per al Pare Lluís Bertran. L'espirit missioner s'impon en sa vida. Te 36 anys. El 14 de febrer de 1562 partix rumbo a Nova Granada, l'actual [[Colombia]]. Allí permaneixí uns set anys, predicant en la paraula i l'eixemple i en magnífics milacres, duent eficaçment la llum de l'Evangeli.

En 1563 està constatat que predicava en la seua llengua materna, la llengua valenciana, als indis i estos l'entenien sense intérprets perfectament. En Cincapoa, Pelvato i en Tubara, Zinpacua i Nova Granada, l'actual Colombia, realisà moltes conversions i milacres que li varen valdre el sobrenom d'Apostol de les Indies.

Religiós massiç, auster i gran penitent. Tenía una forta crida a la contemplació. Es destacà en eixos anys pel seu esforç en procurar l'implantació sòlida de la fe, desarraïlant en eficacia els cults pagans.

Es triat Prior del Convent de Santa Creu de Bogotá. Despuix de consultar en son germa d'Orde i gran figura de l'evangelisacio d'Amèrica, Fra Bertomeu de les Cases, renúncia a dit priorat i torna a Espanya en 1569, dedicant-se de nou a l'activitat de direcció dels novicis, a l'apostolat directe, a escriure i continuar en gran esforç el camí de la santitat en el "temor" de Deu.

En 1570 es triat Prior del Convent de Sant Onofre de [[Museros]], l'edificació la troba en ruïnes i ell la reconstruix per sancer. En 1573 comença a dirigir el cenobi de Valéncia.

A l'acabar el seu trieni, els superiors li tornen a encarregar la formació del Noviciat. Permaneix al front fins al 15 de maig de 1575 en que és triat Prior del Convent de Valéncia, fins a 1578. Conclós el periodo, una volta més, els superiors tornen a nomenar-li Mestre de Novicis.

Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] ''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.
+Canta la seua primera missa el 23 d'octubre de 1547. Ordenat sacerdot en 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]].
+En 1549 mor son pare i es destinat a Valéncia i nomenat Mestre de Novicis i d'Estudiants perque tots consideraven a Lluís Bertran com a l'encarnació vivent de l'ideal dominicà. Valéncia es presa d'una pesta maligna, els religiosos son repartits i el Pare Lluís marcha al Convent de Santa Ana en [[Albaida]]. En el qual fon vicari en 1554.
+En 1560 torna a Valéncia. Sant Domenech de Guzmán es l'ideal de vida per al Pare Lluís Bertran. L'espirit missioner s'impon en sa vida. Te 36 anys. El 14 de febrer de 1562 partix rumbo a Nova Granada, l'actual [[Colombia]]. Allí permaneixí uns set anys, predicant en la paraula i l'eixemple i en magnífics milacres, duent eficaçment la llum de l'Evangeli.
+En 1563 està constatat que predicava en la seua llengua materna, la llengua valenciana, als indis i estos l'entenien sense intérprets perfectament. En Cincapoa, Pelvato i en Tubara, Zinpacua i Nova Granada, l'actual Colombia, realisà moltes conversions i milacres que li varen valdre el sobrenom d'Apostol de les Indies.
+Religiós massiç, auster i gran penitent. Tenía una forta crida a la contemplació. Es destacà en eixos anys pel seu esforç en procurar l'implantació sòlida de la fe, desarraïlant en eficacia els cults pagans.
+Es triat Prior del Convent de Santa Creu de Bogotá. Despuix de consultar en son germa d'Orde i gran figura de l'evangelisacio d'Amèrica, Fra Bertomeu de les Cases, renúncia a dit priorat i torna a Espanya en 1569, dedicant-se de nou a l'activitat de direcció dels novicis, a l'apostolat directe, a escriure i continuar en gran esforç el camí de la santitat en el "temor" de Deu.
+En 1570 es triat Prior del Convent de Sant Onofre de [[Museros]], l'edificació la troba en ruïnes i ell la reconstruix per sancer. En 1573 comença a dirigir el cenobi de Valéncia.
+A l'acabar el seu trieni, els superiors li tornen a encarregar la formació del Noviciat. Permaneix al front fins al 15 de maig de 1575 en que és triat Prior del Convent de Valéncia, fins a 1578. Conclós el periodo, una volta més, els superiors tornen a nomenar-li Mestre de Novicis.
 Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] ''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).