Diferència entre les revisions de "Història d'Alemanya" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

L'edicte de la [[Bula d'Or de 1356]] va ser la constitució bàsica de l'Imperi que durà fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció de l'emperador per sèt [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors varen ser elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburgo]].

== Confederació Germànica (1815-1866) ==

Despuix d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics Estats que ho componien, una dispar busca per crear un [[Estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es debatia entre la creació d'una «gran Alemània», que incloguera els territoris de llengua alemana [[austria]]cs o una «menuda Alemània», formada exclusivament per atres Estats. Ad este cas se sumava la qüestió institucional sobre el repartiment de poder entre el poble i la [[Corona (dret)|corona]].

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi francés]]. [[Napoleón]], el [[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemània unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemània]]. Convertir a Alemània en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemània. El [[Parlament de Francfort|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemània», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prusia]].

El [[parlament]] va exigir que, com a emperador alemà, el [[rei de Prusia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

En la década de [[1860]], el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prusia a l'eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern es va resoldre en la [[Guerra de les Sèt Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «menuda Alemània».

== Unificació alemana ==

L'història d'Alemània com a país s'inicia en [[1871]] en instaurar-se el [[Imperi alemà]]. En anterioritat, lo que coneixem com [[Alemània]] va ser una agrupació d'Estats en el marc del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], format a partir de la divisió en [[843]] del [[Imperi carolingi]], fundat en l'any [[800]] per [[Carlemany]]. Este Imperi va existir en diverses formes fins a ser dissolt en [[1806]] com a conseqüència de les [[guerres Napoleòniques]].

Durant el [[sigle XVIII]] s'inicia la transformació de [[Prusia]] en una potència europea. El llarc regnat de [[Federico II el Gran]] dona un gran impuls a la consolidació d'este regne, que es veu envolt en les guerres de [[Guerra de Successió Austríaca|Successió Austríaca]] i [[Guerra dels Sèt Anys|dels Sèt Anys]]. A partir de llavors [[Prusia]] disputaria a la [[Casa de Austria]] l'hegemonia de [[Alemània]].

[[Archiu:Friedrich Zweite Alt.jpg|thumb|left|upright|Federico II el Gran]]

Despuix de la [[Revolució francesa]], els diferents Estats monàrquics de [[Europa]] creen aliances per a enfrontar l'amenaça que [[França]] representa per a l'estabilitat dels seus propis règims.

Els Estats alemans participen activament contra els eixèrcits de [[Napoleón I]], qui despuix d'acumular importants victòries instaura la [[Confederació del Rin]] en [[1806]]. Poc despuix l'emperador del [[Sacre Imperi]] abdica i dissol aixina efectivament l'imperi.

En el [[Congrés de Viena]], despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la [[Confederació Germànica]]. L'1 de giner de [[1834]] entra en vigor l'associació de aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la cridada [[Unió Aduanera del Nort d'Alemània|Zollverein]].

La [[Revolucions de 1848|Revolució de 1848]] conduïx a la creació del [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament alemà]] en [[Frankfurt]], que elabora una primera constitució pero fracassa en l'unificació nacional, perque els monarques recuperen el control.

Una reforma de la constitució danesa i la disputa per [[Schleswig-Holstein]] causa la guerra coneguda com de [[Guerra dels Ducats|els ducats]] (1864), i despuix la de [[Guerra de les Sèt Semanes|les sèt semanes]] ([[1866]]), per les quals Prusia s'assegura l'hegemonia germànica.

== Bibliografia ==

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 L'edicte de la [[Bula d'Or de 1356]] va ser la constitució bàsica de l'Imperi que durà fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció de l'emperador per sèt [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors varen ser elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburgo]].
+== Confederació Germànica (1815-1866) ==
+Despuix d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics Estats que ho componien, una dispar busca per crear un [[Estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es debatia entre la creació d'una «gran Alemània», que incloguera els territoris de llengua alemana [[austria]]cs o una «menuda Alemània», formada exclusivament per atres Estats. Ad este cas se sumava la qüestió institucional sobre el repartiment de poder entre el poble i la [[Corona (dret)|corona]].
+La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi francés]]. [[Napoleón]], el [[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemània unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
+En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemània]]. Convertir a Alemània en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemània. El [[Parlament de Francfort|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemània», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prusia]].
+El [[parlament]] va exigir que, com a emperador alemà, el [[rei de Prusia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.
+En la década de [[1860]], el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prusia a l'eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern es va resoldre en la [[Guerra de les Sèt Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «menuda Alemània».
+== Unificació alemana ==
+L'història d'Alemània com a país s'inicia en [[1871]] en instaurar-se el [[Imperi alemà]]. En anterioritat, lo que coneixem com [[Alemània]] va ser una agrupació d'Estats en el marc del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], format a partir de la divisió en [[843]] del [[Imperi carolingi]], fundat en l'any [[800]] per [[Carlemany]]. Este Imperi va existir en diverses formes fins a ser dissolt en [[1806]] com a conseqüència de les [[guerres Napoleòniques]].
+Durant el [[sigle XVIII]] s'inicia la transformació de [[Prusia]] en una potència europea. El llarc regnat de [[Federico II el Gran]] dona un gran impuls a la consolidació d'este regne, que es veu envolt en les guerres de [[Guerra de Successió Austríaca|Successió Austríaca]] i [[Guerra dels Sèt Anys|dels Sèt Anys]]. A partir de llavors [[Prusia]] disputaria a la [[Casa de Austria]] l'hegemonia de [[Alemània]].
+[[Archiu:Friedrich Zweite Alt.jpg|thumb|left|upright|Federico II el Gran]]
+Despuix de la [[Revolució francesa]], els diferents Estats monàrquics de [[Europa]] creen aliances per a enfrontar l'amenaça que [[França]] representa per a l'estabilitat dels seus propis règims.
+Els Estats alemans participen activament contra els eixèrcits de [[Napoleón I]], qui despuix d'acumular importants victòries instaura la [[Confederació del Rin]] en [[1806]]. Poc despuix l'emperador del [[Sacre Imperi]] abdica i dissol aixina efectivament l'imperi.
+En el [[Congrés de Viena]], despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la [[Confederació Germànica]]. L'1 de giner de [[1834]] entra en vigor l'associació de aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la cridada [[Unió Aduanera del Nort d'Alemània|Zollverein]].
+La [[Revolucions de 1848|Revolució de 1848]] conduïx a la creació del [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament alemà]] en [[Frankfurt]], que elabora una primera constitució pero fracassa en l'unificació nacional, perque els monarques recuperen el control.
+Una reforma de la constitució danesa i la disputa per [[Schleswig-Holstein]] causa la guerra coneguda com de [[Guerra dels Ducats|els ducats]] (1864), i despuix la de [[Guerra de les Sèt Semanes|les sèt semanes]] ([[1866]]), per les quals Prusia s'assegura l'hegemonia germànica.
 == Bibliografia ==