Diferència entre les revisions de "Eslovàquia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 58:

| matrícula_avió=

}}

'''Eslovàquia''' (en [[Idioma eslovac|eslovac]] ''Slovensko'') o '''República Eslovaca''' (''Slovenská republika''), és una república centre-europea que forma part de l'[[Unió Europea]]. Llimita al nort-oest en la [[República Checa]], al nort en [[Polònia]], al est en [[Ucrània]], al sur en [[Hongria]] i al sur-oest en [[Àustria]].

Llínea 64:

Llínea 63:

El final del [[comunisme]] en [[1989]] significà també la fi de [[Checoslovàquia]] com a tal i la creació de dos estats successors; '''Eslovàquia''' i la [[República Checa]] separaren els seus camins el [[1 de giner]] de [[1993]].

== Historia ==

El territori de la moderna Eslovàquia va ser ocupat pels [[celtes]] al voltant del [[450 a. C.|450 a. C.]], els qui varen construir ''[[oppidum|oppida]]'' en [[Bratislava]] i [[Liptov]]. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre varis assentaments sobre el [[Danubi]]. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne [[bàrbar]] de [[Vannius]], fundat pel [[Pobles germànics|poble germànic]] dels [[quades]].

Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] va fer consagrar en l'any 828 la primera iglésia [[cristiana]] en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí [[Moravia]], el principat va formar el núcleu del [[Gran Moravia|Imperi de la Gran Moravia]]. El seu moment de major apogeu va ser l'arribada dels sants [[Ciril i Metodi]] en el 863, durant el regnat del príncip [[Ratislav I|Rastislav]], i l'expansió territorial durant el regnat del rei [[Svatopluk I|Svätopluk]].

== Geografia ==

[[Archiu:Slovakia topo.jpg|thumb|300px|Mapa [[Topografia|topogràfic]] d'Eslovàquia.]]

Eslovàquia és un Estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de la [[Unió Europea]] ([[UE]]). La capital i ciutat més poblada és [[Bratislava]], en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són [[Košisse]], [[Prešov]], [[Žilina]], [[Nitra]], [[Banská Bystrica]], [[Trnava]] i [[Martin (Eslovàquia)|Martin]].

== Economia ==

[[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]]

Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.

@@ Llínea 58: / Llínea 58: @@
 | matrícula_avió=
 }}
 '''Eslovàquia''' (en [[Idioma eslovac|eslovac]] ''Slovensko'') o '''República Eslovaca''' (''Slovenská republika''), és una república centre-europea que forma part de l'[[Unió Europea]]. Llimita al nort-oest en la [[República Checa]], al nort en [[Polònia]], al est en [[Ucrània]], al sur en [[Hongria]] i al sur-oest en [[Àustria]].
@@ Llínea 64: / Llínea 63: @@
 El final del [[comunisme]] en [[1989]] significà també la fi de [[Checoslovàquia]] com a tal i la creació de dos estats successors; '''Eslovàquia''' i la [[República Checa]] separaren els seus camins el [[1 de giner]] de [[1993]].
+== Historia ==
+El territori de la moderna Eslovàquia va ser ocupat pels [[celtes]] al voltant del [[450 a. C.|450&nbsp;a.&nbsp;C.]], els qui varen construir ''[[oppidum|oppida]]'' en [[Bratislava]] i [[Liptov]]. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre varis assentaments sobre el [[Danubi]]. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne [[bàrbar]] de [[Vannius]], fundat pel [[Pobles germànics|poble germànic]] dels [[quades]].
+Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] va fer consagrar en l'any 828 la primera iglésia [[cristiana]] en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí [[Moravia]], el principat va formar el núcleu del [[Gran Moravia|Imperi de la Gran Moravia]]. El seu moment de major apogeu va ser l'arribada dels sants [[Ciril i Metodi]] en el 863, durant el regnat del príncip [[Ratislav I|Rastislav]], i l'expansió territorial durant el regnat del rei [[Svatopluk I|Svätopluk]].
+== Geografia ==
+[[Archiu:Slovakia topo.jpg|thumb|300px|Mapa [[Topografia|topogràfic]] d'Eslovàquia.]]
+{{AP|Geografia d'Eslovàquia}}
+Eslovàquia és un Estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de la [[Unió Europea]] ([[UE]]). La capital i ciutat més poblada és [[Bratislava]], en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són [[Košisse]], [[Prešov]], [[Žilina]], [[Nitra]], [[Banská Bystrica]], [[Trnava]] i [[Martin (Eslovàquia)|Martin]].
+== Economia ==
+{{AP|Economia d'Eslovàquia}}
+[[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]]
+Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.
 {{Països Europa}}