Diferència entre les revisions de "Dàtil (pasta de farina)"
Sense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Archiu:Pestiños-Madrid.jpg|thumb|Font de dàtils.]] | [[Archiu:Pestiños-Madrid.jpg|thumb|Font de dàtils.]] | ||
El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca| | El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca|dolç nadalenc]] o de [[Gastronomia de Semana Santa|Semana Santa]], típic de [[Gastronomia d'Andalusia|Andalusia]] i atres zones de [[Rebosteria d'Espanya|Espanya]]<ref name="ESordo">{{cita libro |apellido= Sordo |nombre= Enrique |título= Cómo conocer la cocina española |idioma= español |año= 1980 |editor= Argos Vergara |editorial= |ubicación= Barcelona |isbn= 84-7017-907-1|capítulo= Gastronomía de la provincia de Málaga |páginas= 30 - 33|cita= }}</ref> elaborat en massa de [[farina]], fregit en [[oli d'oliva]] i passat per [[mel]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al sigle XVI sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en [[La Bledana andalusa]] (1528) de Francisco Delicat, obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En | L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al [[sigle XVI]] sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en [[La Bledana andalusa]] ([[1528]]) de [[Francisco Delicat]], obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En l'any [[1791]] és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en [[El capell de tres picos|''El capell de tres picos'']] ([[1874]]) de [[Pedro Antonio de Alarcón]]. | ||
El dàtil està emparentat en la [[shebbakiyya]] marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates [[Nadal|nadalenques]] o durant la [[Semana Santa]], la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de [[ramadà]] pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que podria relacionar-se en atres [[frutes de paella]] que tenen el seu orige en la [[Pasqua judeua]]. | |||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| Llínea 12: | Llínea 14: | ||
A la massa se li sol donar sabor en [[sésam]]. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre. | A la massa se li sol donar sabor en [[sésam]]. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre. | ||
També s'elaboren en [[sucre]], com una alternativa a la mel. | També s'elaboren en [[sucre]], com una alternativa a la [[mel]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 30: | Llínea 32: | ||
* {{YouTube|J-rtGtBjsAo}} | * {{YouTube|J-rtGtBjsAo}} | ||
[[Categoria:Aliments]] | |||
[[Categoria:Gastronomia]] | |||
[[Categoria:Rebosteria]] | |||
[[Categoria:Darreries i dolços d'Espanya]] | [[Categoria:Darreries i dolços d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de Castella-la Mancha]] | [[Categoria:Gastronomia de Castella-la Mancha]] | ||