Diferència entre les revisions de "Dàtil (pasta de farina)"

El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca|dolça nadalenc]] o de [[Gastronomia de Semana Santa|Semana Santa]], típic de [[Gastronomia d'Andalusia|Andalusia]] i atres zones de [[Rebosteria d'Espanya|Espanya]]<ref name="ESordo">{{cita libro |apellido= Sordo |nombre= Enrique |título= Cómo conocer la cocina española |idioma= español |año= 1980 |editor= Argos Vergara |editorial= |ubicación= Barcelona |isbn= 84-7017-907-1|capítulo= Gastronomía de la provincia de Málaga |páginas= 30 - 33|cita= }}</ref> elaborat en massa de [[farina]], fregit en [[oli d'oliva]] i passat per [[mel]].

L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al sigle XVI sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en [[La Bledana andalusa]] (1528) de Francisco Delicat, obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En el 1791 és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en [[El capell de tres picos|''El capell de tres picos'']] (1874) de [[Pedro Antonio de Alarcón]]. El dàtil està emparentat en la [[shebbakiyya]] marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates nadalenques o durant la Semana Santa, la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de [[ramadà]] pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que a la seua volta podria relacionar-se en atres [[frutes de paella]] que tenen el seu orige en la [[Pasqua judeua]].

També s'elaboren en [[sucre]], com una alternativa a la mel.