Diferència entre les revisions de "Gaeta Huguet Segarra"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Manuel Sanchis Guarner en | [[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]). | ||
El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l’obra de son fill, durant el temps de la II Republica. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l’amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents. | El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l’obra de son fill, durant el temps de la II Republica. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l’amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents. | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despuix a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. En l’any [[1954]], torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”. | En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despuix a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. En l’any [[1954]], torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”. | ||
Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai més al seu lloc. | Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai més al seu lloc. | ||
Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], | |||
Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], n´hi ha un polideportiu i un colege en el nom de Gaetà Huguet. | |||
== Referències == | == Referències == | ||