Diferència entre les revisions de "Catedral de Tartu"

La '''catedral de Tartu''' (en [[idioma estoni|estoni]]: ''Tartu toomkirik'') és un de les fites de la ciutat de [[Tartu]] (Dorpat) en [[Estònia]]. L'edifici és ara una imponent ruïna en vistes a la ciutat baixa. En la menuda part que ha segut renovada ara es troba el museu de l'Universitat de Tartu, que l'universitat utilisa també per a grans recepcions.

La construcció de la catedral gòtica en el costat nort del tossal de la catedral provablement es va iniciar en la segona mitat del sigle XIII. Estava rodejada per un cementeri i les cases dels membres del capítul catedralici. La catedral va ser dedicada als Sants Pedro i Pablo, que eren també els sants patrons de la ciutat. Va ser la sèu del Bisbat de Dorpat, i un dels majors edificis religiosos d'Europa de l'Est.

A mitan de la década de [[1520]], la Reforma protestant va aplegar a Tartu. El [[10 de giner]] de [[1525]] la catedral va ser greument danyada pels iconoclastes protestants, despuix de la qual cosa va caure cada volta més en decadència. Despuix de la deportació a Rússia de l'últim bisbe catòlic de Dorpat, Hermann Wesel (bisbe des de [[1554]] fins a [[1558]], i que va morir en [[1563]]), l'iglésia de la catedral va ser abandonada. Durant la Guerra de Livònia (1558-[[1583]]) les tropes russes varen devastar la ciutat. Quan en [[1582]] la ciutat va caure en mans dels polacs, els nous governants que eren [[catòlics romans]] varen planejar reconstruir la catedral, pero els plans varen ser abandonats per la subsegüent guerra polac-sueca ([[1600]]-[[1611]]). Un incendi en [[1624]] va agravar el dany.