Diferència entre les revisions de "Beaux Arts (arquitectura)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

L''''Arquitectura de « Beaux Arts »''' fa referència a l'[[:Categoria:Estils arquitectònics|Estil Arquitectònic]] clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'[[École nationale supérieure dones beaux-arts|École dones Beaux Arts]] de [[París]]. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a '''academicisme francés''', per seguir les regles de dita Acadèmia.

L'''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». L'organisació baix l'[[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] (1850-1870) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir.

L'''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ».

L'organisació baix l'[[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] (1850-1870) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir.

L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura ''Beaux-Arts'' va continuar sense una renovació important fins a [[1968]]<ref>Robin Middleton, Editor. ''The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture''. (London: Thames and Hudson, 1982).</ref>.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 L''''Arquitectura de « Beaux Arts »''' fa referència a l'[[:Categoria:Estils arquitectònics|Estil Arquitectònic]] clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'[[École nationale supérieure dones beaux-arts|École dones Beaux Arts]] de [[París]]. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a '''academicisme francés''', per seguir les regles de dita Acadèmia.
-L'''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». L'organisació baix l'[[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] (1850-1870) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir.
+L'''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ».
+L'organisació baix l'[[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] (1850-1870) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir.
 L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura ''Beaux-Arts'' va continuar sense una renovació important fins a [[1968]]<ref>Robin Middleton, Editor. ''The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture''. (London: Thames and Hudson, 1982).</ref>.