Diferència entre les revisions de "Empresa pública"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Una '''empresa pública''', '''corporació pública''', '''empresa estatal''' o '''societat estatal''' és aquella que és propietat del [[Estat]], siga este nacional, municipal o de qualsevol atre estrat administratiu, ya siga d'un modo total o parcial.<ref>Art.6.1. Text Refòs de la Llei General Presupostària.</ref> No obstant, la [[Unió Europea]] definix a una empresa pública com qualsevol empresa en la que els poders públics puguen eixercir, directa o indirectament, una influència dominant en raó de la propietat, de la participació financera o de les normes que les rigen.{{*cr}} | Una '''empresa pública''', '''corporació pública''', '''empresa estatal''' o '''societat estatal''' és aquella que és propietat del [[Estat]], siga este nacional, municipal o de qualsevol atre estrat administratiu, ya siga d'un modo total o parcial.<ref>Art.6.1. Text Refòs de la Llei General Presupostària.</ref> No obstant, la [[Unió Europea]] definix a una empresa pública com qualsevol empresa en la que els poders públics puguen eixercir, directa o indirectament, una influència dominant en raó de la propietat, de la participació financera o de les normes que les rigen.{{*cr}} | ||
| Llínea 21: | Llínea 20: | ||
bàsics que deuen alcançar les accions de l'empresa pública són {{cita requerida}}: | bàsics que deuen alcançar les accions de l'empresa pública són {{cita requerida}}: | ||
* Efectes sobre la [[distribució de la renda]]. | *Efectes sobre la [[distribució de la renda]]. | ||
* Efectes [[Macroeconomia|macroeconòmics]]. | *Efectes [[Macroeconomia|macroeconòmics]]. | ||
* [[Eficiència]] econòmica. | *[[Eficiència]] econòmica. | ||
* [[Rendabilitat social|Rendabilitat]]. | *[[Rendabilitat social|Rendabilitat]]. | ||
==== Rendabilitat ==== | ==== Rendabilitat ==== | ||
| Llínea 39: | Llínea 38: | ||
Este modo d'actuació és el que tradicionalment ve a aplicar-se al transport colectiu. L'ordenació de preferències en este terreny acostuma a véncer-se a favor de la distribució i en contra de la rendabilitat, en arguments que inclouen també costs privats i socials de la congestió. El risc més greu en que s'incorre en este cas radica que si no s'especifica molt clarament la quantia (implícita o explícita) de la subvenció i quí i cóm va a satisfer-la, la quantia del dèficit pot fer-se absolutament *inmanejable, #lo que afecta de forma definitiva també a l'eficiència tecnològica i de gestió. | Este modo d'actuació és el que tradicionalment ve a aplicar-se al transport colectiu. L'ordenació de preferències en este terreny acostuma a véncer-se a favor de la distribució i en contra de la rendabilitat, en arguments que inclouen també costs privats i socials de la congestió. El risc més greu en que s'incorre en este cas radica que si no s'especifica molt clarament la quantia (implícita o explícita) de la subvenció i quí i cóm va a satisfer-la, la quantia del dèficit pot fer-se absolutament *inmanejable, #lo que afecta de forma definitiva també a l'eficiència tecnològica i de gestió. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||