Diferència entre les revisions de "Época isabelina" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 17:

En l'Acta de supremacia va anular la tornada del catolicisme volgut per [[María I d'Anglaterra|María Tudor]] i va consolidar l'iglésia anglicana. Va buscar un compromís religiós que tendira sobretot a reforçar l'autoritat de l'estat i al temps frenara l'insubordinació social i política dels [[puritans]]. En [[1570]] Isabel va ser [[Excomunió|escombregat]] pel papa [[Pío V]].

Isabel va instaurar un sistema definit com ''[[episcopalisme]]'', que prevea la formació de [[diòcesis]] en el territori estatal, en un [[bisbe]] al cap en funcions de control polític i religiós. Tal sistema va provocar diverses reaccions: els episcopalians, que ho recolzaven obertament, els presbiterians, que ho toleraven i els congregacionalistes que eren hostils.

Isabel va instaurar un sistema definit com "[[episcopalisme]]", que prevea la formació de [[diòcesis]] en el territori estatal, en un [[bisbe]] al cap en funcions de control polític i religiós. Tal sistema va provocar diverses reaccions: els episcopalians, que ho recolzaven obertament, els presbiterians, que ho toleraven i els congregacionalistes que eren hostils.

Entre els personages que varen constituir una amenaça per a Isabel I estava [[María Stuart]], reina de [[Escòcia]], catòlica, que es va vore obligada a fugir a Anglaterra pel tumult dels [[calvinistes]] dirigits per [[John Knox]]. Es va fer famosa per conspirar contra la reina d'Anglaterra, per lo que va ser jujada, sentenciada a mort i decapitada en 1587 en el castell de Fotheringhay.

@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 En l'Acta de supremacia va anular la tornada del catolicisme volgut per [[María I d'Anglaterra|María Tudor]] i va consolidar l'iglésia anglicana. Va buscar un compromís religiós que tendira sobretot a reforçar l'autoritat de l'estat i al temps frenara l'insubordinació social i política dels [[puritans]]. En [[1570]] Isabel va ser [[Excomunió|escombregat]] pel papa [[Pío V]].
-Isabel va instaurar un sistema definit com ''[[episcopalisme]]'', que prevea la formació de [[diòcesis]] en el territori estatal, en un [[bisbe]] al cap en funcions de control polític i religiós. Tal sistema va provocar diverses reaccions: els episcopalians, que ho recolzaven obertament, els presbiterians, que ho toleraven i els congregacionalistes que eren hostils.
+Isabel va instaurar un sistema definit com "[[episcopalisme]]", que prevea la formació de [[diòcesis]] en el territori estatal, en un [[bisbe]] al cap en funcions de control polític i religiós. Tal sistema va provocar diverses reaccions: els episcopalians, que ho recolzaven obertament, els presbiterians, que ho toleraven i els congregacionalistes que eren hostils.
 Entre els personages que varen constituir una amenaça per a Isabel I estava [[María Stuart]], reina de [[Escòcia]], catòlica, que es va vore obligada a fugir a Anglaterra pel tumult dels [[calvinistes]] dirigits per [[John Knox]]. Es va fer famosa per conspirar contra la reina d'Anglaterra, per lo que va ser jujada, sentenciada a mort i decapitada en 1587 en el castell de Fotheringhay.