Diferència entre les revisions de "Fruta confitada" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[File:Frutta candita candied fruit market.JPG|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat en Itàlia]]

[[Archiu:Candied Fruit - La Boquería.jpg|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat de [[La Boquería]] (Barcelona, ~~España~~).]]

[[Archiu:Candied Fruit - La Boquería.jpg|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat de [[La Boquería]] ([[Barcelona]], [[Espanya]]).]]

Es diu '''[[fruta]] confitada''' a la que se sumergix i es cuina posteriorment en [[almibre]] per a que perga la seua humitat interior, de manera que es puga [[conserva]]r sense risc de [[putrefacció]]. Les frutes confitades solen amprar-se en l'elaboració de certs [[congrets]]s, i formen part de la [[rebosteria espanyola]] típica de la [[gastronomia de Nadal|Nadal]].

Es diu '''fruta confitada''' a la que se sumergix i es cuina posteriorment en [[almibre]] per a que perga la seua humitat interior, de manera que es puga [[conserva]]r sense risc de [[putrefacció]]. Les frutes confitades solen amprar-se en l'elaboració de certs [[congrets]]s, i formen part de la [[rebosteria espanyola]] típica de la [[gastronomia de Nadal|Nadal]].

== Característiques ==

Llínea 10:

Les frutes confitades poden, posteriorment, ser [[glacear|glacear]] o escarchar. Abdós processos consistixen en donar un recobriment de sucre a la fruta. La glasear aporta un recobriment uniforme i pla, mentres que l'escarchar dona un aspecte de «gebre» al solidificarse el sucre sobre la fruta en forma de menuts cristals.

Algunes frutes que solen confitar-se són els [[dàtil]]s, les [[cirera|cireres]] marrascas, les [[pinya (fruta)|pinyes]] i el [[gingibre]].<ref>{{cita web | url=http://www.answers.com/topic/candied-fruit-candied-flowers | título=Answers.com — candied fruit; candied flowers | idioma=inglés | fechaacceso=3 de enero de 2008}}</ref>

Algunes frutes que solen confitar-se són els [[dàtil]]s, les [[cirera|cireres]] marrascas, les [[pinya (fruta)|pinyes]], la [[taronja]], les [[pera|peres]] i el [[gingibre]].<ref>{{cita web | url=http://www.answers.com/topic/candied-fruit-candied-flowers | título=Answers.com — candied fruit; candied flowers | idioma=inglés | fechaacceso=3 de enero de 2008}}</ref>

[[Archiu:CanditiArancia.jpg|thumb|right|Clafolls de taronja en procés de confitat]]

Les frutes confitades que s'usen en [[bollería]] en general solen vindre tallades en ''[[*brunoise]]'' de 0,75 cm de costat.

Les frutes confitades que s'usen en [[bollería]] en general solen vindre tallades en ''[[brunoise]]'' de 0,75 cm de costat.

== ~~Historia~~ ==

== Història ==

La conservació per mig de l'utilisació del [[sucre]] ([[mel de palma]] i [[mel d'abella]]) ya era coneguda en les antigues [[cultura chinenca|cultures de China]] i [[Mesopotamia]]. A sovint era l'únic método de conservació conegut. Els [[Roma ~~antiga~~|antics romans]] també preservaven el peix sumergit en mel. No obstant, es considera com a verdaders precursors del confitat modern als [[cultura àrap|àraps]], que ya servien cítrics i roses confitades durant els seus [[convit]]s. En la dominació àrap de parts del sur d'Europa, la fruta confitada va iniciar el seu camí cap a [[cultura occidental|Occident]]. Els primers documents que resenyen l'us de frutes confitades en Europa es remonten al [[sigle XVI]]. En eixa época, les frutes confitades tenien un tractament similar al de les espècies. En [[~~història de la gastronomia d'Espanya|~~Espanya]], era molt popular el [[*diacitrón]] (que apareix en vàries [[lliteratura del sigle XVI|obres lliteràries del sigle XVI]]).<ref>Elena Varela Merino (2009), ''Els galicisme en l'espanyol dels sigles XVI i XVII'', volum 1, Madrit, [[CSIC]], pp. 517-518.</ref> En [[història de la gastronomia d'Itàlia|Itàlia]], es convertixen en l'ingredient clau d'alguns dels més famosos dolços de la seua tradició culinària: entre ells, el [[*Panettone | *Panettone Milanés]] i la [[*Cassata | Cassata Siciliana]].

La conservació per mig de l'utilisació del [[sucre]] ([[mel de palma]] i [[Mel|mel d'abella]]) ya era coneguda en les antigues [[cultura chinenca|cultures de China]] i [[Mesopotamia]]. A sovint era l'únic método de conservació conegut. Els [[Antiga Roma|antics romans]] també preservaven el peix sumergit en mel. No obstant, es considera com a verdaders precursors del confitat modern als [[cultura àrap|àraps]], que ya servien cítrics i roses confitades durant els seus [[convit]]s. En la dominació àrap de parts del sur d'[[Europa]], la fruta confitada va iniciar el seu camí cap a [[cultura occidental|Occident]]. Els primers documents que resenyen l'us de frutes confitades en Europa es remonten al [[sigle XVI]]. En eixa época, les frutes confitades tenien un tractament similar al de les espècies.

En [[Espanya]], era molt popular el [[diacitrón]] (que apareix en vàries [[lliteratura del sigle XVI|obres lliteràries del sigle XVI]]).<ref>Elena Varela Merino (2009), ''Els galicisme en l'espanyol dels sigles XVI i XVII'', volum 1, Madrit, [[CSIC]], pp. 517-518.</ref> En [[història de la gastronomia d'Itàlia|Itàlia]], es convertixen en l'ingredient clau d'alguns dels més famosos dolços de la seua tradició culinària: entre ells, el [[Panettone | Panettone Milanés]] i la [[Cassata | Cassata Siciliana]].

== Vore també ==

Llínea 31:

Llínea 33:

[[Categoria:Aliments]]

[[Categoria:Preservació d'aliments]]

[[Categoria:Gaastronomia]]

[[Categoria:Dolços de fruta]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Frutta candita candied fruit market.JPG|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat en Itàlia]]
-[[Archiu:Candied Fruit - La Boquería.jpg|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat de [[La Boquería]] (Barcelona, España).]]
+[[Archiu:Candied Fruit - La Boquería.jpg|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat de [[La Boquería]] ([[Barcelona]], [[Espanya]]).]]
-Es diu '''[[fruta]] confitada''' a la que se sumergix i es cuina posteriorment en [[almibre]] per a que perga la seua humitat interior, de manera que  es puga [[conserva]]r sense risc de [[putrefacció]]. Les frutes confitades solen amprar-se en l'elaboració de certs [[congrets]]s, i formen part de la [[rebosteria espanyola]] típica de la [[gastronomia de Nadal|Nadal]].
+Es diu '''fruta confitada''' a la que se sumergix i es cuina posteriorment en [[almibre]] per a que perga la seua humitat interior, de manera que es puga [[conserva]]r sense risc de [[putrefacció]]. Les frutes confitades solen amprar-se en l'elaboració de certs [[congrets]]s, i formen part de la [[rebosteria espanyola]] típica de la [[gastronomia de Nadal|Nadal]].
 == Característiques ==
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 Les frutes confitades poden, posteriorment, ser [[glacear|glacear]] o escarchar. Abdós processos consistixen en donar un recobriment de sucre a la fruta. La glasear aporta un recobriment uniforme i pla, mentres que l'escarchar dona un aspecte de «gebre» al solidificarse el sucre sobre la fruta en forma de menuts cristals.
-Algunes frutes que solen confitar-se són els [[dàtil]]s, les [[cirera|cireres]] marrascas, les [[pinya (fruta)|pinyes]] i el [[gingibre]].<ref>{{cita web | url=http://www.answers.com/topic/candied-fruit-candied-flowers | título=Answers.com — candied fruit; candied flowers | idioma=inglés | fechaacceso=3 de enero de 2008}}</ref>
+Algunes frutes que solen confitar-se són els [[dàtil]]s, les [[cirera|cireres]] marrascas, les [[pinya (fruta)|pinyes]], la [[taronja]], les [[pera|peres]] i el [[gingibre]].<ref>{{cita web | url=http://www.answers.com/topic/candied-fruit-candied-flowers | título=Answers.com — candied fruit; candied flowers | idioma=inglés | fechaacceso=3 de enero de 2008}}</ref>
-També es conserven be els [[figa|figues]], [[bresquilla|bresquilles]], [[albercoc|albercocs]], [[pera|peres]], [[carambola|caramboles]], [[poma|pomes]] i [[cítrics|frutes cítriques]].
+També es conserven be les [[figa|figues]], [[bresquilla|bresquilles]], [[albercoc|albercocs]], [[carambola|caramboles]], [[poma|pomes]] i [[cítrics|frutes cítriques]].
 [[Archiu:CanditiArancia.jpg|thumb|right|Clafolls de taronja en procés de confitat]]
-Les frutes confitades que s'usen en [[bollería]] en general solen vindre tallades en ''[[*brunoise]]'' de 0,75 cm de costat.
+Les frutes confitades que s'usen en [[bollería]] en general solen vindre tallades en ''[[brunoise]]'' de 0,75 cm de costat.
-== Historia ==
+== Història ==
-La conservació per mig de l'utilisació del [[sucre]] ([[mel de palma]] i [[mel d'abella]]) ya era coneguda en les antigues [[cultura chinenca|cultures de China]] i [[Mesopotamia]]. A sovint era l'únic método de conservació conegut. Els [[Roma antiga|antics romans]] també preservaven el peix sumergit en mel. No obstant, es considera com a verdaders precursors del confitat modern als [[cultura àrap|àraps]], que ya servien cítrics i roses confitades durant els seus [[convit]]s. En la dominació àrap de parts del sur d'Europa, la fruta confitada va iniciar el seu camí cap a [[cultura occidental|Occident]]. Els primers documents que resenyen l'us de frutes confitades en Europa es remonten al [[sigle XVI]]. En eixa época, les frutes confitades tenien un tractament similar al de les espècies. En [[història de la gastronomia d'Espanya|Espanya]], era molt popular el [[*diacitrón]] (que apareix en vàries [[lliteratura del sigle XVI|obres lliteràries del sigle XVI]]).<ref>Elena Varela Merino (2009), ''Els galicisme en l'espanyol dels sigles XVI i XVII'', volum 1, Madrit, [[CSIC]], pp. 517-518.</ref> En [[història de la gastronomia d'Itàlia|Itàlia]], es convertixen en l'ingredient clau d'alguns dels més famosos dolços de la seua tradició culinària: entre ells, el [[*Panettone | *Panettone Milanés]] i la [[*Cassata | Cassata Siciliana]].
+La conservació per mig de l'utilisació del [[sucre]] ([[mel de palma]] i [[Mel|mel d'abella]]) ya era coneguda en les antigues [[cultura chinenca|cultures de China]] i [[Mesopotamia]]. A sovint era l'únic método de conservació conegut. Els [[Antiga Roma|antics romans]] també preservaven el peix sumergit en mel. No obstant, es considera com a verdaders precursors del confitat modern als [[cultura àrap|àraps]], que ya servien cítrics i roses confitades durant els seus [[convit]]s. En la dominació àrap de parts del sur d'[[Europa]], la fruta confitada va iniciar el seu camí cap a [[cultura occidental|Occident]]. Els primers documents que resenyen l'us de frutes confitades en Europa es remonten al [[sigle XVI]]. En eixa época, les frutes confitades tenien un tractament similar al de les espècies.
+En [[Espanya]], era molt popular el [[diacitrón]] (que apareix en vàries [[lliteratura del sigle XVI|obres lliteràries del sigle XVI]]).<ref>Elena Varela Merino (2009), ''Els galicisme en l'espanyol dels sigles XVI i XVII'', volum 1, Madrit, [[CSIC]], pp. 517-518.</ref> En [[història de la gastronomia d'Itàlia|Itàlia]], es convertixen en l'ingredient clau d'alguns dels més famosos dolços de la seua tradició culinària: entre ells, el [[Panettone | Panettone Milanés]] i la [[Cassata | Cassata Siciliana]].
 == Vore també ==
@@ Llínea 31: / Llínea 33: @@
 {{commonscat|Candied fruit}}
+[[Categoria:Aliments]]
 [[Categoria:Preservació d'aliments]]
+[[Categoria:Gaastronomia]]
 [[Categoria:Dolços de fruta]]
 {{Traduït de|es|Fruta confitada}}